La opinión de J.M. Arbucias: Una victòria del Fibwi i una derrota del Palmer prèvies al derbi

Dissabte al poliesportiu de Sa Pedrera el Fibwi aconseguia una victòria absolutament important, perquè en aquest final de temporada si l’objectiu és salvar la categoria, el triomf suposava un passa de gegant, encara que no definitiva – el descens directe es troba a tres partits – i si el propòsit és assolir una plaça de play-off d’ascens, els de S’Arenal, si bé han baixat una posició en la classificació i en aquests moments ocupen la novena plaça, continuen formant part d’un grup de quatre equips empatats, dos d’ells per basquetaverage en situació de play-off.

Tot i que la victòria va ser enterament valuosa, el desenvolupament del partit va ser també paral·lelament estrany, curiós i emocionant. I els santantoniencs hi van tenir un paper protagonista. El mèrit dels de Ricardo Úriz es va entremesclar amb una primera part calamitosa dels eivissencs, que milloraren les seves estadístiques després del descans, però que no pogueren culminar la remuntada. ¿Com es pot qualificar sinó la victòria a la pista d’un aspirant real a assolir la primera plaça de la Conferència, que havia guanyat com a local deu dels onze encontres disputats? Com a mínim de valuosa i rellevant. ¿Com es pot definir un matx on l’equip favorit, el Sant Antoni, arribés al descans perdent de 21, amb uns raquítics i inusuals 1/18 en triples, 5/33 en llançaments de camp i amb una valoració conjunta de 5 i a la segona part millorés ostensiblement els seus números i assolís 8/21 en triples, 16/36 en tirs de camp i valorés 57? ¿Com es pot adjectivar un duel on, després d’una primera part sòlida i seriosa dels fibwis, els eivissencs tingueren als darrers segons del partit, amb un 65-68 a l’electrònic, dos llançaments de 3 per empatar, que no entraren? Si més no d’estrany, curiós i emocionant...

Diumenge a Son Moix el Palmer tornà a perdre. La victòria era més que necessària, urgent. La situació ara és molt delicada. El rival no ajudà. Per ventura, l’Horta Godella és l’equip en aquests moments més en forma de la competició – vuit victòries consecutives – i ho demostrà. La majoria dels seus jugadors, joves, amb talent i amb una intensitat majúscula. Els immobiliaris només els superaren quan igualaren aquest aspecte físic, al tercer quart, però tornaren a enterrar les opcions de triomf al darrer període quan reberen 31 punts i la cistella ofensiva els tancà les portes en situacions clares de bàsquet. Les opcions passaven per ser durs i consistents darrere. No bastaren els punts d’Urbutis, Harris i Mendiola; tampoc l’exemplar actitud de Feliu ni l’empenta física de Comendador en els pocs minuts que jugà. I el que és pitjor: el Tarragona i l’Alginet guanyaren...

Resten tres jornades. El Fibwi és novè amb deu victòries; el Palmer és catorzè amb set partits guanyats... I aquest cap de setmana, el derbi.