L'opinió de J.M. Arbucias: El Fibwi Palma fa una passa enrera

El Fibwi Palma havia guanyat dos partits de manera consecutiva. Havia superat clarament a casa el Santfeliuenc i una setmana després tornà de Barcelona amb una nova victòria que demostrà la superioritat d’una plantilla confeccionada per estar més ben classificada.

Les sensacions havien estat bones, havia ascendit esglaons en la taula classificatòria, el play-off d’ascens era qüestió d’un partit i molts pensaven que l’entrenador dels de Ciutat a la fi havia trobat la manera de consolidar el seu equip. A més a més visitava aquest diumenge Son Moix un equip aparentment enfonsat, amb una motxilla molt pesada – vuit derrotes seguides –, que el feien seriós candidat al descens...

El Fibwi Palma resucita al Alginet

L’ocasió ideal per definitivament somiar amb les eliminatòries d’ascens va esdevenir un cop dur i baix – inesperat, diria – on els fantasmes competitius i de joc que han acompanyat els mallorquins durant gran part de la temporada i que semblaven tancats amb clau dins el bagul dels pecats comesos, van tornar a aparèixer i ens van recordar que la LEB Plata d’enguany és una competició molt igualada i que, quan manquen sis jornades perquè finalitzi la lliga regular, encara ha de decidir els dos equips – els classificats en les places tretze i catorze – que l’any que ve seran d’EBA, els dos – els posicionats en onzè i dotzè lloc – que s’enfrontaran amb els dos classificats en el mateix emplaçament de la Conferència Oest en una eliminatòria a vida o a mort i que també descendiran de categoria, els dos – el novè i el desè – que hauran acabat la temporada i assegurat la permanència i els vuit primers que competiran per ascendir. 

L’equip lluità, treballà, ho intentà – en cap moment es va deixar anar –, però el bàsquet que va exhibir no fou suficient per superar el rival. És curiós i això s’ha repetit moltes vegades durant aquest curs: els contraris semblen equips d’un nivell superior i una vegada finalitzats els encontres l’entrenador de torn ha de reconèixer que els adversaris han fet un gran partit. Els de Ricardo Úriz van demostrar un cop més que són un grup poc fiable, capaços de bons moments de bàsquet, pocs, però també de molts minuts de desconcert total. Segueixen essent un equip exageradament irregular, insuficientment sòlid, que juga a cops de cor, que sembla que només se sent còmode quan el partit està descontrolat, quan les opcions de vida són mínimes i opten, perquè ja no els queda altre remei, per jugar a la desesperada. Els manca bàsquet, recursos i sentit comú.

Un equip que diumenge llançà quasi més tirs de tres que de dos, que després d’un inici de matx esperançador, va començar a acumular errades que permeteren que els valencians dominessin l’encontre, que recuperà sensacions després del descans, però que ràpidament consentí que el rival tornés a comandar el partit, que en els sis primers minuts del darrer quart, el decisiu, només anotà 2 punts i que a falta de 3:46 perdia de vint (53-73). El mateix Úriz reconegué a la roda de premsa posterior al partit que no van saber aturar Rokas Gadiliauskas, un jugador polivalent, que els castigà tant des de dins la pintura com des de la línia de tres, que havia debutat la setmana passada i que havia deixat bons números encara que el seu equip perdés. Coneixien les seves característiques i qualitats.

Malgrat tot, res no està perdut, encara resten sis jornades, que dictaran sentència. Els dos equips que en aquests moments descendirien, si avui acabés la competició regular, tenen un derrota més; el vuitè classificat, que jugarà play-off d’ascens, té una victòria més. I resten sis jornades, sis partits. Tot un món. Sis victòries el descens, vuit victòries el somni de l’ascens. El Fibwi en té set. Així és l’actual LEB Plata: set equips que neden per les aigües mescladisses del descens i de l’ascens. S’intueix que el basquetaverage pot ser determinant a l’hora d’establir la classificació final.