Quinze segons i el Palmer Basket guanya de dos a Mataró...

Aquesta és la circumstància que el Palmer va haver d’afrontar dissabte a Mataró. Restaven quinze segons, els mallorquins guanyaven 69-71 els catalans treien de fons, després d’haver rebut una cistella i no hi havia temps mort... 

En una situació com aquesta s’han de prendre decisions i la primera consisteix en solucionar el dilema: fem falta personal (2 tirs lliures del contrari) i tenim la darrera possessió o confiem en la nostra defensa i optem per evitar la cistella del rival. Les dues solucions són bones... si es fan bé. El Palmer va optar per aquesta segona opció, però va cometre un error que li costà el partit. Te la poden ficar de 2, però mai no pots concedir un triple. I el Palmer va perdre perquè el va consentir. 

El partit va ser igualat: 14 canvis mínims d’avantatge i 18 episodis d’empat. En un encontre tan equilibrat, 6 punts podien semblar un món, ser determinants. Mancaven 1:50 i el marcador reflectia un 62-68.

Aquests dos minuts escassos de final de matx, malgrat l’experiència dels jugadors de Ciutat, van ser un cúmul d’errors i espifiades. En atac els de Sergio Jiménez, que va optar per fer canvis de handbol, disposaren de 5 possessions: triple errat, penetració fallada, rebot ofensiu (2 punts), pilota perduda, falta rebuda de tir (1 convertit). En defensa reberen 2 triples (6 punts), 1 falta de tir (2 punts), 1 rebot defensiu després de triple fallat del rival, mal balanç defensiu (2 punts de contraatac). Parcial de 10 a 3. 

El que fa més mal és que, deixant a un costat l’encert notable dels mataronins, les errades defensives dels illencs van ser grolleres i transcendentals: deixar sol un contrari per anar a robar inútilment una pilota, mal balanç defensiu, falta innecessària a camp ofensiu i, sobretot, la pèssima defensa dels darrers quinze segons – guanyaven de dos – fruit d’una mala defensa del bloc directe, que permeté al base local triar la millora passada, o a Sall que quedà sol dins la pintura o a Juanola – portava abans del triple decisiu 22 punts i és el màxim anotador de la conferència – que restà alliberat més enllà de la línia de 3, al córner, després d’una ajuda des del costat fort per evitar la penetració del base local, que no ho dubtà: passada al seu líder i referència ofensiva, Jordi Juanola.

A més a més l’equip, que no pogué comptar amb un Urbutis novament lesionat, sumà un 2/17 en triples i al darrer quart fallà 7 tirs lliures. Com deia la crònica de V. Gayà al diari: «els mallorquins tenen millor plantilla sobre el paper, però no ho van demostrar front un Mataró que sustenta la seva fortalesa en el bloc i en la unió que formen els seus jugadors». Una llàstima que les bones sensacions de la jornada anterior quedessin frenades aquest dissabte a la capital del Maresme.

Per altra banda el Fibwi guanyà i, amb un Javi García inspirat i encertat (35 punts), jugà un molt bon darrer període. El Santfeliuenc, que des que veié com el seu referent interior abandonava la seva disciplina, fitxava pel Prat i, en conseqüència, minvava centímetres dins la pintura, ha perdut tots els encontres i diumenge a Son Moix aguantà pràcticament 35 minuts. Important victòria per seguir somiant.