Opinión

Fibwi Palma, només ens queda el futur

Sidney Correia, en su debut en Son Moix.

Sidney Correia, en su debut en Son Moix. / BSA

Ni passat ni present, només ens queda el futur». Això és el que comentava diumenge un aficionat mentre sortia del Palau de Son Moix després de veure i viure una nova decepció del seu equip. El Fibwi Palma acabava de perdre contra el Prat, sumava la quarta derrota consecutiva – i quinzena de la temporada – i seguia instal·lat a la cua de la classificació amb el mateix balanç que el Tarragona i el Palmer. I s’ha de dir que aquest incondicional de l’equip de Ciutat amb aquesta afirmació mostrava una certa dosi d’optimisme i una porta oberta a l’esperança, l’únic que li queda al grup que entrena en aquests moments Ricardo Úriz.

Si aquest seguidor dona una ullada a la primera volta i als dos primers encontres de la segona – passat – no veu més que disgust, amargor i tristesa, perquè ni la imatge ni els resultats de l’equip han estat favorables, els desitjats, els promesos. Per ara de res o de poc han servit les incorporacions de jugadors fetes una vegada començada la competició o el canvi de preparador. Si aquest espectador analitza el partit contra el Prat – present – no pot més que acceptar que l’equip segueix immers en una mala dinàmica, que continua essent massa irregular, poc consistent en defensa – el que més punts ha rebut –, encara que el seu tècnic a les prèvies dels partits reclami que els jugadors han de fer una passa endavant, principalment en la faceta defensiva, que l’equip, en definitiva, en aquest darrer mes no ha millorat o, si ho ha fet, no es nota... 

Malgrat tot, l’estructura de la LEB Plata fa que encara hi hagi esperança. Cada conferència està integrada per catorze equips i cada equip ha de disputar vint-i-sis encontres. Se n’han jugat quinze; per tant, abans que comencin els play-offs en resten onze. I dels catorze equips, els vuit primers jugaran les eliminatòries per ascendir (vuit de catorze). En aquest moment de la temporada l’equip que ocupa la vuitena plaça, la darrera que possibilita l’ascens, és l’Alginet i acumula sis victòries. El Fibwi en té quatre. Dues victòries separen els mallorquins dels play-offs... i resten onze partits!

Afortunadament les notes definitives es posen i es reparteixen a final de curs

L’objectiu de classificació encara és possible perquè queda lliga i perquè la plantilla, tot i que alguns ho dubten, té més qualitat que la que demostra la classificació (el millor rebotador de la conferència i un dels més ben valorats: Suskavcevic; un dels màxims anotadors i millors percentatges de tirs lliures: Font; el que més bon percentatge de tirs de 2 té, un dels que més assistències reparteix i obté millor valoració: Lafuente; un altre que destaca també en el percentatge de tirs de 2: Williams). El cos tècnic ha d’aprofitar aquestes individualitats, les ha posar al servei de l’equip i ha d’aconseguir que sigui un autèntic equip. Ha de trobar solucions.

Afortunadament les notes definitives es posen i es reparteixen a final de curs. Per ara les qualificacions dels exàmens parcials són insuficients i dolentes. El que importa és classificar-se per als play-offs d’ascens. Una vegada dedins, comença una altra història. Queda temps. Queda el futur. L’esperança és l’últim que es perd. S’ha d’aprofitar.

Suscríbete para seguir leyendo