Opinión: Les assignatures pendents del Fibwi Palma

Un equip que aspira a un ascens o ha de ser molt, molt superior al rival en una faceta del joc o ha d’aprovar totes les cares de la figura polièdrica que és un partit de bàsquet. S’ha consumit pràcticament una tercera part de la lliga regular i el Fibwi diumenge, al matx que va perdre – millor dit, per ventura, que no va saber guanyar – contra el Salou, va evidenciar que ha d’esmenar algunes assignatures, que són fonamentals en una competició tan igualada on impera més el físic que el talent. 

Una vegada més l’equip no va ser regular. És cert que a un partit de bàsquet es produeixen alts i baixos i més a l’actual LEB Plata, però també ho és que saber gestionar les bones i males ratxes que tenen lloc durant un encontre, és una obligació per a un conjunt que vol mirar cap a una categoria superior. Els mallorquins van deixar escapar en 4 minuts una renda de 12 punts que havien forjat a l’equador del tercer període després de molt esforç, però que una nova desconnexió, com reconeixia el tècnic a la roda de premsa, va permetre equilibrar el quart i començar el darrer, el definitiu, amb tot per decidir. 

I una vegada més els locals no van saber jugar els minuts finals, les possessions vitals, sempre decidides amb més cor que cap. De fet, si repassem els darrers quarts dels partits, dels 8 disputats, els fibwis n’han perdut 7 i només n’han guanyat 1, contra el Sanfeliuenc.

Cansament? Contra el CB Salou Pau Tomàs utilitzà 9 jugadors, el mateix nombre que el rival... Quan restaven pocs minuts per finalitzar, amb el marcador en contra, aparegué David Font, que amb els seus triples “impossibles” retornà la confiança i l’optimisme amb la victòria. Després de temps mort amb el que els dos entrenadors dissenyaren les estratègies per assolir o la victòria visitant o la pròrroga local, amb 7 segons per jugar, amb el 74-74 a l’electrònic i amb la pilota a la línia de banda en mans dels catalans, va succeir el més previsible: pilota al millor jugador rival, Isaac Mayo, que en els 7 partits anteriors havia demostrat la seva classe i rellevància: màxim anotador amb el millor percentatge de 3, rebotador, assistent, recuperador, el que més faltes provocava i el més ben valorat del seu equip.

A més a més ell s’havia jugat la possessió anterior. Rebé i anotà gràcies a una penetració pràcticament coincidint amb la botzina final. La defensa no fou bona i crida l’atenció que els illencs, que tan sols havien comès 3 faltes, no forcessin una personal no de tir abans de la penetració per guanyar temps i evitar l’entrada del jugador català.

A punt de tancar el primer trimestre, el Fibwi Palma, fora de posicions de play-off i amb més derrotes que victòries, haurà de millorar molt si vol aprovar el curs. 

Suscríbete para seguir leyendo