Opinió. Bona i il.lusionant imatge del Palmer Basket

Fa molts anys un famós entrenador va afirmar que un equip no mereixia la victòria si sumava més de deu pèrdues de pilota. El Palmer va guanyar perquè només en va perdre cinc – factor determinant –; però no només per això. Darrere el segon triomf consecutiu n’hi ha més, de motius. I la majoria d’aquests són el resultat d’harmonitzar teoria i pràctica, realitat i desig. El tècnic del conjunt immobiliari ha fet una encertada lectura de la seva plantilla, de les seves virtuts i de les seves mancances, ha diagnosticat la seva autenticitat i ha actuat en conseqüència. Un grup on abunden jugadors amb experiència, alguns realment veterans i tots nascuts al segle passat, no pot encarar els partits com ho fan les formacions joves, com la del Gran Canària, amb tots els jugadors – excepte un, Arturo Fernández – nascuts al segle XXI. Van demostrar els mallorquins que en atac la paciència ha de ser una de les seves consignes – la majoria dels punts es van anotar als darrers segons de les possessions –; que la selecció de les millors opcions de tir ha de ser un dels seus trets característics; que si amb un contraatac no hi ha opcions clares de superioritat i d’èxit, convé renunciar, aturar i seguir jugant un 5x5, perquè el Palmer se sent còmode jugant 5x5 a mitja pista; que resulta fonamental aconseguir equilibri ofensiu (exterior-interior) per ser més difícil de defensar... És cert que en defensa alguns jugadors locals van sofrir en l’1x1 i que van mostrar algunes llacunes de concentració preocupants, però curiosament el col·lectiu no va permetre que el rival arribés als 80 punts, un contrari amb múscul, amb bon canell, molt vertical i amb un director de joc, Edson Tovar – encara no té 20 anys –, que a la primera part va ser el protagonista, va marcar el ritme i va donar un recital de direcció i de productivitat, però que a la segona va tenir enfront, cara a cara, un Joan Feliu, magistral i generós com sempre, que fou clau per minvar el rendiment individual i grupal ofensiu dels canaris. 

La victòria no va ser senzilla. L’equip va sofrir i va saber sofrir. Els titulars van assumir el paper de titulars i la segona unitat va complir a la perfecció. Què important és que els components de les plantilles acceptin el rol que han d’exercir! Una bona i il·lusionant imatge del Palmer Basket a l’estrena a Son Moix davant un nombre notable de seguidors. Això sí, sembla que durant la temporada per ser competitiu i lluitar per metes importants l’equip haurà de gestionar les faltes personals d’algunes peces de l’engranatge i resar perquè les lesions no visitin sovint la llar dels immobiliaris.

Suscríbete para seguir leyendo