La grossa de la música

El 22 de desembre de l’any 1808, al món de l’art i al de la música en particular, li va tocar la grossa, quan encara mancaven quatre anys perquè es fes el primer sorteig tradicional de Nadal, que va tenir lloc el 1812 a Cadis.

I de quina grossa parlam, doncs? Parlam d’un premi en forma de creació artística, ja que aquest dia a Viena, s’estrenaren, en una mateixa sessió: La Cinquena i Sisena Simfonies, el Concert número 4 per a piano i orquestra, la Fantasia Coral, alguns fragments de la que seria la Missa Solmenis així com la interpretació de l’ària de concert Ah! Perfido, estrenada uns anys abans i unes improvisacions per a piano, fetes pel mateix compositor, que no era altra que el gran Beethoven! Sí, i en un moment en el qual el mestre ja tenia l’oïda bastant tocada.

Vos imagineu poder assistir a aquesta vetllada? O millor dit, a aquesta maratoniana convocatòria, ja que sembla que va començar cap enllà les cinc de l’horabaixa i va acabar passades les onze de la nit. Quasi res! I a més, amb interrupcions i controvèrsies entre el músic i l’orquestra, pel fet que havien assajat poc i Beethoven havia tractat els instrumentistes de poc professionals. A més, ell va decidir a darrera hora algunes improvisacions que no estaven previstes. Tot plegat un desgavell. Ara bé, qui no pagaria per veure-ho per un foradet?

La Quinta, amb les seves primeres quatre notes, les més conegudes de la història de la Música. Ta, ta, ta tà.

La Sisena, un dels millors retrats a la natura mai no escrits, amb tempesta inclosa. Un Poema Simfònic avant la lettre.

La Fantasia coral, preludi de la que anys més tard seria la Novena Simfonia, amb una combinació plena entre piano, orquestra, petit grup de solistes vocals i cor.

Ah! Perfido, un lied de gairebé quinze minuts de durada amb text de Metastasio i que inclou un velat homenatge a Mozart.

El Concert per a piano número 4, un dels grans, considerat per alguns musicòlegs com el millor concert d’entre tots els mai escrits.

La Missa Solemnis, aquella obra magna, de gran dificultat interpretativa i que necessita recursos vocals difícilment assumibles.

Tot això en un sol horabaixa i en el Teatre an der Wien, en la que fou la darrera aparició pública del compositor com a intèrpret. Moment històric, sens dubte. Una grossa en tots els sentits.

Suscríbete para seguir leyendo