Música que flueix

1

Hi ha moltes composicions musicals en les quals apareixen noms de rius en el seu títol i en el seu desenvolupament temàtic, algunes molt famoses, altres no tant. De les primeres i així, sense pensar gaire, me venen al cap el Vals El bell Danubi blau de Johan Straus fill, L’or del Rin de Richard Wagner i El Moldau de Bedřich Smetana. Segur que, pensant una mica més, en sortirien d’altres.

2

Si viatjau en tren des de la Selva Negra fins al llac Constança i quan ja s’han acabat els boscos tancats, passareu per un dels tres rius citats anteriorment, el Danubi. Però no imagineu que vos trobareu amb un cabdal dens i intens, no, més bé es tracta d’un primer Danubi amb poca aigua, passant per entre les cases de foravila com si fos un canal estret que, de no saber-ho, res fa pensar que quilòmetres més lluny sigui navegable. I és que estam en el seu naixement. El inicis del Danubi, que en aquests paratges no és ni blau ni navegable.

3

Una vegada arribats a Constança, el llac i la ciutat alemanya que porta el mateix nom, vos trobareu amb les aigües, ara sí més caudaloses, del Rin, el riu que travessa el llac i el carrega de litres i litres d’aigua. Un llac que banya tres països: Alemanya, Suïssa i Àustria. 

4

I és que anar de viatge té aquestes coses: veus i experimentes. (Del Moldau en parlarem un altre dia).

Suscríbete para seguir leyendo