Regalar llibres per Nadal i Reis (II)

Dels clàssics als nounats.

Començaré aquestes recomanacions amb un escriptor rus de la literatura universal que ens ha donat algunes de les obres mestres del segle XIX: Lev Tolstoi (1828-1910). Ara s’han publicat dues traduccions d’ell que són prodigioses: Guerra i pau (Edicions de 1984). Una obra monumental (dos volums de 960 planes cadascun), traduïda al català amb una lletra sumptuosa per primera vegada de l’original canònic rus per Judit Díaz Barneda, que quan l’agafareu no podreu amollar-la fins al final perquè us arrossegarà amb la passió de les obres mestres. Un fresc històric, èpic i personal amb més de cinc-cents personatges ficcionals per un cantó i històrics per l’altre. Dues famílies de la noblesa russa, els Bolkonski i els Rostov, escenifiquen la decadència amb el fons de les batalles napoleòniques (Austerlitz, Borodino i l’incendi de Moscou) i els temes eterns dels éssers humans: l’amor i la mort, l’amistat i el desengany, el bé i el mal, el sentit de la vida. Els principals literats russos d’aquell temps, Gonxarov, Turguénev, Leskov, Dostoievski i Fet, declararen que aquesta novel·la és un dels cims més essencials de la literatura russa: un poema extraordinari.

Tres novel·les breus (Club Editor), de Lev Tolstoi. Després d’Anna Karenina, Tolstoi té una crisi que el separa de la ficció i el llança a l’assaig i a la crítica social. Però el seu esperit literari és més fort i escriu tres novel·les curtes que en la seva condensació del llenguatge i els gran temes que toca (l’amor, la guerra i la vanitat) constitueixen tres joies delicadíssimes: Mort d’Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer i Hadjí Murat. El jove traductor Arnau Barios, que va viure vuit anys a Rússia fent de professor i ens donà Eugene Oneguin (Club Editor), l’extraordinària traducció de Puixkin, ha convertit el rus de Tolstoi en un català polifònic i amarat d’una bellesa emocionant.

Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979 (Destino), de Francesc de Borja Moll i Josep Pla. Què es deien aquests dos homenots catalans, el lingüista Moll i l’escriptor Pla? Aquesta curiositat me l’ha espassada aquest llibre que, a cura de la magnífica escriptora menorquina Josefina Salord, ens ofereix les quaranta-sis cartes creuades entre ells dos que ens mostren, per un cantó, la seva relació afectiva, una amistat sostinguda amb el respecte i l’admiració que sentien l’un per l’altre, i, per l’altre, un aspecte desconegut de Pla: la de valedor apassionat del Diccionari català-valencià-balear. L’amor compartit per la llengua catalana fou el nexe d’unió. Nou escrits en què Pla va parlar de Moll i quatre escrits de Moll dedicats a Pla arrodoneixen una edició molt aconsellable.

Sardenya estimada!

Passàvem per la terra lleugers (Lleonard Muntaner Editor), de Sergio Atzeni. Aquest autor sard va ser poeta, narrador, assagista, periodista, agent cultural i polític. Esdevingué un autor de culte per la seva veu poderosa, els seus protagonistes de poble, ben humils i ben arrelats a un paisatge illenc mediterrani. Aquest llibre és una mena de crònica dels esdeveniments que han conformat la història de Sardenya, una aventura mil·lenària des de la nit del temps fins a la pèrdua de les llibertats. Escrit com una imitació del discurs oral, amb una llengua saborosa travessada amb uns noms propis que són elements clau de l’obra. La traducció d’Adrià Martín és una feina d’orfebreria d’un text ple de vida i imaginació portentoses que farà volar els lectors de veres.

Pequeña enciclopedia de lugares íntimos. Breviario personal de geopoética y cosmopolítica (Acantilado), de Iuri Andrukhòvitx. Aquest poeta, novel·lista, assagista i traductor és un ucraïnès que ha esdevingut una personalitat europea per tota la seva obra. Aquí ens presenta una selecció de trenta-nou peces dedicades a ciutats, que per a ell són “llocs íntims”, que esdevenen, vists a través de les seves perspectives i punts de vista, uns espais plens d’irisacions i de tonalitats desconegudes. Cal veure les ciutats com a zones erògenes, íntimes, capitals. El llibre es converteix en una novel·la encoberta, una novel·la trencaclosques, un model per armar de tal manera que es pot llegir de formes diferents. Tot el llibre es pot llegir per onsevulla el lector vulgui. Totes les planes estan dedicades a la llibertat.

Joia (Cafè Central / Eumo Editorial), d’Andreu Gomila. Un llibre de poemes que és una apologia de l’amor, un cant a l’amor, uns versos d’un home que s’ha enamorat i que ho diu a les muntanyes, al vent, a les plantes, a les estacions, als mots, a les músiques, als alens. He llegit molts dels poemes en veu alta i puc assegurar que em naixien calfreds a l’espinada sempre seguit. El mestre Nabokov diu que el calfred del lector reconeix la qualitat de l’obra literària. La besera, la toquera, l’exhalera, la llepera, la nedera es converteixen en protagonistes de les accions de l’enamorat que no s’atura de vantar els seus gaudis embolicats també amb el fantasma de les pèrdues, del saber que no es poden congelar els instants estimats. Entre Alcover i Zagajewski, entre nins que dormen sabent que els estimen, amb aquell objecte de desig central de tot el llibre que no s’atura d’irradiar energies amoroses. Un poemari per rellegir-lo a voler i sentir que la vida pot ser una festa.

Del natural (Edicions 62), de Martí Domínguez. L’autor és director de la revista científica Mètode i ha escrit novel·les molt valuoses en què la ciència penetra en la literatura com mai no s’havia fet en la literatura catalana contemporània (El retorn de Voltaire i L’esperit del temps són magnífiques). Ara s’ha atrevit a fer un recorregut arriscat pel món de la pintura descrivint com els artistes han mirat i han vist la natura. La percepció de la natura en un anyell damunt una roca de Giotto o en les dones polinèsiques de Gauguin. I d’aquí anam cap a Masaccio, que experimentà la perspectiva i impregnant-se de l’escultura grega i romana ens fa un Adam i una Eva epifànics. Després vindran els germans Van Eyk, que descobreixen la pintura a l’oli, la qual cosa els permetrà descriure amb exactitud detalls mínims. Després arriben els pintors del Quattrocento, que demostren coneixements botànics extensos i extraordinaris. I després, els tres monstres: Leonardo, Miquel Àngel i Rafael, que conjuguen art i ciència, sensualitat i bellesa. Després, els pintors romàntics i impressionistes que construeixen i desconstrueixen la natura. I acaba en Miquel Barceló, que torna a la natura a les totes. Un llibre per llegir i per fruir que ens dona noves i apassionants lectures de les obres d’art amb una saviesa i una sensibilitat tan riques com la seva prosa benèfica. Gràcies, Martí!

Post scriptum del cronista. També us recoman el meu darrer llibre, Passes per Palma (Vibop), que us mostrarà la nostra estimada Ciutat amb mil i un detalls íntims i entretinguts. Bon Cap D’Any i Bon Any, Lectors!

Suscríbete para seguir leyendo