Viatge per la Serra amb cabres i facinerosos

Un viatge per la Serra amb cabres i facinerosos. Això és el que ens proposa Víctor Gayà, un autor d’obra extensa i variada, de la poesia a la narrativa passant per l’assaig, en aquesta sorprenent novel·la: un viatge a la seva personal Ítaca, o tal volta l’Asgard (lloc sagrat de la mitologia escandinava) que en realitat rau a l’entorn solleric de la serra de Tramuntana.

No sé dir ben bé si és una novel·la d’aventures, o metafísica, o fins i tot negra, a manera de thriller, perquè ho és tot, i alhora permet que hom la gaudeixi com vulgui en fer-ne la seva lectura. Hi ha estimació per la serra, de Sóller estant i molt més, sense caure en el localisme; és una Mallorca autèntica, però també actual, que s’explica en l’estima d’un bon excursionista. Hi ha estima, però hi ha aventura, perquè conta una història entremaliada, de la que ens anirà donant pistes que de tot d’una deixarem passar de llarg. També hi ha tota una investigació policial i la complicació criminal que s’explica amb la realitat de la droga; tot allò que ara s’escampa per on abans hi havia contraban.

Però sobretot hi ha un personatge, en Claudi Milà, i el seu plantejament vital i de pensament, tal volta filosòfic, que va a la cerca de la completesa, de la dignitat de l’home en ell mateix. Ho vol aconseguir amb l’escriptura com a necessitat i com a fonament vital, tot a través de la solitud de la serra on, ell que es defineix com a un «creador sense obra», espera escriure el «text definitiu, el llibre que fes innecessari d’escriure’n cap altre».

La novel·la té força narrativa, té molta vitalitat -els tres primers paràgrafs ja ens fan una immersió completa-, però també té intriga i ens manté expectants, tot per a arribar a una resolució esplèndida. És també actual, en el plantejament i en les vivències de l’illa i del fet creatiu; i especialment, de l’home enfront del món, on l’illa transita en la seva dimensió real entre la conservació i la manera adequada de viure-la. Les cabres que fan malbé el territori, però també els facinerosos; dos elements molt importants en aquesta novel·la, que ens remeten a aquella “Solitud” que escrigué Víctor Català (o millor dit Caterina Albert). Aquella obra modernista no hi té res a veure, malgrat que li dona l’impuls narratiu, i permet que Víctor Gayà traslladi la seva vigència amb totes les metàfores a la serra de Tramuntana d’aquesta segona dècada del segle XXI.

Acompanyen al protagonista Claudi Milà en aquest recorregut els amics Gori i Sara, als qui extraviarà pel camí, però també els seus morts, en Ferran i na Freja, de manera que viurem present, reflexió, passat i possibilitat de futur. Aqueix viatge per la serra que Víctor Gayà ens proposa sorprendrà fins i tot els seus lectors més fidels, perquè s’ha tret del capell una obra assenyalada, que mereix un gran recorregut.