Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Gastronomia | Dionís a taula

Pep Perico 200 i 2001, José L. Ferrer | Una joia guardada durant 20 anys

Pep Perico 2000 i 2001 José L. Ferrer

Al començament d’aquesta setmana que avui acabam, el celler José L. Ferrer ha presentat les anyades que enguany treu al mercat. Una de les novetats és el vi Pep Perico, el malnom amb el qual era conegut Josep Lluís Ferrer i Ramonell a Binissalem, el fundador d’aquesta casa vinatera creada el 1931.

Òscar Roses Lambourne, quarta generació juntament amb els seus germans Maria i Pep, explica que el seu besavi era un home apassionat per la tecnologia. “Usava càmera de fotos quan quasi ningú en tenia i, fins i tot, en tenia una de cinema. De fet, l’any 1934 va filmar el naixement de la meva padrina, Mimi Ferrer. Si avui dia fos viu, estic segur que seria un friqui dels telèfons intel·ligents i en tendria el darrer model”. Com que ell solia fer les fotografies, no sol sortir a gaires retrats. Una d’aquestes poques imatges que hi ha d’ell és la que s’ha triat per il·lustrar el vi protagonista d’avui, en la qual hi apareix amb un puro i una copa de vi negre.

Aquest interès per estar a l’avantguarda de tot, Ferrer també el va demostrar en el sector vitivinícola: va ser el primer que va apostar per fer vins blancs a Mallorca, concretament de la varietat autòctona Moll (també en feia de rosat, que només consumien a ca seva perquè li agradava molt a Maria Lloberas, la seva esposa); va ser pioner en l’envelliment del vi en botes de roure, i va ser el primer d’exportar vi a l’estranger, concretament a Suïssa, els anys cinquanta del segle passat.

Pep Perico és un reserva especial del qual s’han tret dues anyades en format magnum, dels anys 2000 i 2001, que varen tenir un pas en bota de roure americà durant 24 i 30 mesos respectivament. Després passaren a dipòsit d’acer inoxidable durant un període breu de temps i s’embotellaren, així han reposat fins enguany. Després, s’ha canviat el tap de les botelles per un altre de nou de suro natural. Se n’ha fet una edició limitada de 500 i 700 respectivament. Són uns vins que encara poden aguantar bé devers 4 anys més en ampolla. Hi predomina en tots dos la varietat Mantonegro i, en menor mesura, la Cabernet Sauvignon, Callet i Sirà. Tenen una tonalitat de vermell teula intensa. A l’anyada del 2000, hi predominen els matisos de figues seques i de fruita confitada; mentre que a la de 2001, hi trobam notes especiades, aromes de fruita molt madura i torrefactes. En boca, tots dos destaquen per ser suaus, amb un pas molt agradable i amb la fusta molt ben integrada. Mariden molt bé tant amb carn blanca com amb carn vermella i, també, amb plats de cullera.

Compartir el artículo

stats