Record a la meva padrina com una dona molt trista, negativa i incompresa. Sovint, als dinars familiars, explicava plorant el que havia passat... El meu padrí, amb molt d'afecte, li deia: "Maria, no xerris més d'això que te farà mal"? Efectivament, ell li deia perquè la meva padrina deixés de plorar però també fruit d'una inèrcia del que durant més de 40 anys havia estat un crim. D'allò no se'n parlava?. La meva padrina s'enfadava i amb el puny estret deia, "Per què m'he de callar? Això s'ha de saber?."
Jo era una nina i no ho entenia?
Rafael Estades Adrover, el seu pare, el meu besavi, fou militant d'Esquerra Republicana i es dedicà al comerç de l'albercoc sec. Amb motiu de la seva feina va haver de viatjar molt i, el fet de conèixer món, el va convertir amb un home culte, d'idees avançades i amb una consciència clara que a Mallorca s'havien de canviar moltes coses. Va ser regidor a l'Ajuntament de Felanitx. Sovint, els veïns del poble anaven a veure l'amo en Rafel quan necessitaven ajuda.
L'1 de Juliol del 34 fou acusat d'escampar tatxes a la carretera de Sant Salvador amb ocasió de retre homenatge a la Verge d'aquest Sant, foradant les tatxes d'alguns dels cotxes que transportaven autoritats civils i eclesiàstiques a l'acte.
Quant esclatà la guerra, ell pensà que seria cosa d'uns quants dies i no va voler fugir. Li deia a la meva padrina: "Quan tot això acabi m'hauran de menester". Desgraciadament no va ser així i el meu besavi es va haver d´amagar. Durant mig any va aconseguir que no el trobessin, canviant d'amagatall, de casa seva a la de la meva padrina i viceversa. Moltes vegades els guàrdies civils es presentaven a remoure el seu domicili, també el de la meva padrina. Així mateix, grups de falangistes, anaven a casa seva a apedregar la façana, escarnint i insultant a la família.
"El dia tres de gener / damunt les onze del dia / varen trobar s' Esparter / dedins es llit de sa filla". Aquesta glosa vergonyant la cantaven els nins i nines pels carrers inclús abans de que l'assassinessin i la seguiren cantant molts d'anys després. I així va ser, el dia 3 de gener de 1937, trobaren al meu besavi dormint al llit de la seva filla. Quan treien a empentes a s' Esparter de la casa, la meva padrina tenia en braços al meu pare, era un nin de només tres anys, i un dels guàrdia civils l'apuntà amb el fusell i digué: "No ha de quedar ni l'arrel".
Es formà un cordó humà al carrer mentre el duien a l'Ajuntament. Era dia de festa: havien trobat a l'home més cercat dins Felanitx des de la fugida del batlle. Quan arribà a l'Ajuntament el fermaren a la vista de tothom i molts foren els que humiliaren, insultaren i escopiren a l'exregidor.
El 15 de gener del 37, de nit, el ficaren dins un camió i, de camí a Palma, el torturaren amb una agulla de fer calça. Arribats al Cementeri de Palma encara el martiritzaren amb més salvatgeria. Dues persones amigues de la família que varen anar a identificar-lo, el trobaren entre una llarga filera de cadàvers: portava sis claus clavats al cap. La venjança per aquelles tatxes a la carretera de Son Salvador fou atroç.
Segons contà el fosser del cementeri, entre els autors de l'assassinat hi havia un pare i un fill, perquè quan deixaren el cos del meu besavi a terra, sentí a un dels dos homes dir: "mon pare, encara es viu". L'altre, tornà enrere i el rematà.
Ara fa 81 anys del seu brutal assassinat. Molts encara diuen que no hem de remoure el passat i que s'ha d'oblidar. Per això avui, vull fer sentir la teva veu, padrina, la que tantes vegades fou callada, i la de tants altres que patiren la repressió franquista, perquè es conegui el que va passar i es faci justícia.
* Consellera del Grup Socialista al Consell de Mallorca
