A la meva feina, una escoleta d'infants de 0 als 3 anys "autoritzada", el 100% de les companyes som dones (97,6% en el conjunt d'aquest gremi segons estadístiques del INE a 2014). Això vol dir que la nostra és una professió feminitzada.
Com a col·lectiu de dones que som (conciliadores, pacificadores, cuidadores, educadores i discretes) ens sentim cada vegada més maltractades, amb condicions laborals més precàries; també més precàries són les condicions on es desenvolupa la nostra tasca (educativa, no únicament assistencial, per si algú encara no ho sap), més precari és el nostre salari, i més precària és la valoració social que es té de la nostra professió. Una professió cada dia més condemnada a la segregació horitzontal i més condemnada al denominat " suelo pegajoso".
Com que per a nosaltres el primer són els infants i el seu dret a l'educació i a la igualtat d'oportunitats (tant per a ells com per a les famílies), tot el que es refereix a la nostra feina i a nosaltres mateixes, tot el que he descrit abans, sempre queda relegat a un plànol secundari. Però hi som!
I som educadores, i algunes mares, i mestresses de casa, organitzadores, gestores... i dones, i els nostres drets estan també maltractats, condemnats, segregats amb el nou decret low cost que vol aprovar la conselleria de Serveis Socials i Cooperació.
La situació encara s'agreujarà més, perquè el que proposa aquest decret és un grapat més de violències: violència cap a la nostra professió, violència cap a la nostra condició de treballadores, violència cap a la nostra condició de dona.
Mercantilitzar la nostra feina i convertir-la en producte, mercantilitzar la primera infància i també convertir això en producte, ens deixa de nou en descobert, sense protecció davant una societat i una cultura cada vegada més capitalista, on el neoliberalisme fa que tot sigui susceptible de ser negociat, comprat i venut. Però hi som. I som dos dels sectors més vulnerables de la societat: els infants i les dones.
* Membre de Assemblea 0-3
