Les tecnocràcies contra els vellets

28.03.2017 | 01:45
Les tecnocràcies contra els vellets

Diuen que l´edat de la nostra població s´enfila. Dit d´una altra manera: de cada dia augmenta la proporció de vells dins la nostra població. Aquest fet no és tengut gens en compte pels qui ens comanden. Pareix que la vida s´hauria d´organitzar de manera que els vells se sentissin més assistits en la vida diària, quan tenc la impressió que succeeix justament el contrari. M´explic:
És ver que, a redols, els vells troben més oportunitats que antany. Tenen més residències, centres d´entreteniment, llars de la tercera edat amb balls, viatges, excursions i devertiments; també descomptes a les entrades dels espectacles, en els transports, etc. La "Universitat Oberta per a Majors" (UOM) té com a finalitat impartir classes destinades a persones d´edat, jubilats la majoria. Fins i tot, i ja és dir molt, la societat ha anat superant el prejudici que les persones majors no tenen dret a la vida amorosa ni sexual. ¿Recordau la commovedora segona part d´aquella pel·lícula titulada Del rosa al amarillo, dirigida per Manuel Summers? Avui en general els (i les) de setanta en amunt tenen moltes més possibilitats de trobar un pla.

Mentre escrivia això, m´he temut que he fet servir una partida d´equivalents de la paraula "vell". Avui el mot "vell", aplicat a persones (no a animals ni a coses), s´evita com si fos una impertinència, i li han sortit tot un seguit d´eufemismes (un eufemisme és un mot que en substitueix un altre que se vol esquivar per inconvenient). Per no dir vells, han sorgit circumloquis com "persones majors" (abans, dèiem majors als qui havien acabat de créixer), "persones d´edat" (tothom té una certa edat), i l´inefable "tercera edat".
Però jo em proposava denunciar els inconvenients que la societat moderníssima ha carregat als vells a través de les anomenades "noves tecnologies", expressió pedant a més d´impròpia.

Els avanços tècnics s´imposen: els més recelosos davant el progrés acaben sucumbint a la cuina elèctrica o de gas, la màquina de rentar, la d´escurar, el televisor, l´aspiradora i els electrodomèstics en general. Alguns invents abans només acceptats pels més avançats, com el telèfon, avui s´han fet indispensables. Quan inicies qualsevol gestió, tot d´una te demanen, a manera de requisit inexcusable, "un telèfon de contacte".

Els vells s´han adaptat al telèfon, però encara n´hi ha molts que no han entrat, ni entraran mai, a l´internet i al correu electrònic. És ver que les generacions que pugen ja hi neden, i podem dir que avui els infants neixen amb un ordinador davall el braç, però la política de fer-los indispensables pot perjudicar moltes persones que no hi han estat a temps. Ara ja t´exigeixen servir-te d´internet per demanar una entrada a un acte públic i, cosa descaradament inhumana, per complir obligacions imposades pel poder públic.
Ho dic pensant amb Dona Guideta Corral. Aquesta bona dona, que ja ha entrat en la tercera edat i prest entrarà en la quarta, és propietària d´un local de negoci que té llogat com a mitjà principal de subsistència. Obligada per la llei, li toca cobrar i després liquidar l´IVA. Quan la liquidació se´n feia omplint a màquina cada trimestre l´imprès 300 i duent-lo al banc, jo li omplia els impresos amb la meva Olivetti, sòlida i eficient però manual. Ella no és analfabeta, al contrari, llegeix el full parroquial i té una bella cal·ligrafia apresa a ca les monges, però no sap escriure a màquina. Naturalment, no té ordinador, ni telèfon mòbil, ni targeta de crèdit.
Deu fer prop de dos anys que, quan volguérem presentar en mà un imprès 300, ens comunicaren que la liquidació de l´IVA s´havia de fer per internet, i ja ens teniu enrocats, a ella i a mi, de manera que va haver d´optar per acudir a una gestoria, amb l´increment de despesa consegüent.

La nostra societat, que se prova a esser democràtica, progressista, igualitària, transversal i no discriminatòria, constreny Dona Guideta, una dona que va curta, a tenir internet, i un compte corrent al banc, que no li fa interessos i encara li reté comissió, per pagar l´electricitat i el telèfon, i per cobrar els magres ingressos que li arriben.
Dona Guideta pateix l´abús de la burocràcia que ens engruna a tots. Sospit que en temps d´en Franco no en patíem tanta. La democràcia la incrementa un dia i un altre.

Això tant si comanden les dretes com si comanden les esquerres.
Un altre dia, faré una anàlisi crítica de l´IVA.

*Filòleg

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine