Hem de parlar d'educació

Es podria replicar, respecte de la visió que aporta PISA, que es tracta d´una anàlisi parcial, que proporciona dades molt valuoses en relació amb tres competències clau (matemàtiques, ciències i lectura) però n´ignora moltes altres que també són essencials per avaluar un sistema educatiu, o que Espanya, i també les Balears, es troben molt a prop de la mitjana europea, tot i que allunyades, com la resta d´Europa, dels països asiàtics; o que al 1978 el 82% de la població del nostre país era analfabeta o tenia només estudis primaris, mentre que actualment aquest percentatge és inferior al 20%; o que ens trobam al mateix nivell que altres països del nostre entorn com Noruega, Itàlia, Suècia o Israel; o es podria parlar també de l´evolució demogràfica de les Balears en els darrers 10 anys i dels seus efectes sobre el sistema educatiu; o de com en només tres anys, del 2009 al 2012, hem tengut una millora molt significativa que, de mantenir-se i consolidar-se, ens podria permetre assolir la convergència amb els resultats de l´OCDE en molt poc temps, sempre que s´adoptin les mesures que el sistema necessita.

Es podria respondre tot això, però en qualsevol cas som ben conscients que el nostre sistema educatiu necessita millorar, i que és clau encertar en les mesures que s´adoptin per a aconseguir-ho.

El Govern (espanyol i autonòmic) utilitza aquests resultats per justificar la necessitat d´imposar de manera urgent iniciatives legislatives com la LOMQE o el TIL, sense aportar arguments amb una mínima consistència i obviant que el mateix informe PISA destaca que més del 85% de les diferències entre comunitats autònomes es deuen a diferències socioeconòmiques i no al model educatiu, i sense abordar tampoc els elements que la majoria d´experts internacionals consideren essencials per a la millora educativa, que van des de la selecció i la formació inicial i permanent del professorat (així com els incentius en la seva carrera professional) als canvis metodològics, l´adopció de currículums més flexibles, l´estímul a la participació de les famílies en la vida dels centres, l´oferta d´ajuda personalitzada a alumnes amb dificultats d´aprenentatge en estadis inicials, o la reducció de les repeticions de curs, que constitueixen un greu problema del nostre sistema.

Per altra banda, informes de consultores internacionals com McKinsey&Company assenyalen que les reformes dels sistemes educatius que es fan de dalt a baix (top-down) i sense consens habitualment no milloren significativament els resultats.

Augmentar l´excel·lència i millorar l´equitat no són objectius contradictoris i es poden enfrontar perfectament sense grans canvis legislatius, però una condició bàsica que precisen les millores en educació és l´estabilitat, perquè no hi ha receptes miraculoses que puguin provocar grans canvis a curt termini. Lamentablement, l´educació es gestiona habitualment al nostre país i a la nostra comunitat amb criteris polítics, que es mouen dins uns paràmetres temporals de no més de quatre anys, mentre que el que necessitam és fer servir criteris educatius, que només es poden plantejar a mig o llarg termini, i des de la generositat que suposa no posar en primer lloc l´obtenció d´un rèdit polític immediat, sinó el benefici de tota la comunitat.

Per això és imprescindible que parlem, i que cerquem imperiosament un pacte educatiu amb un ampli suport social i polític que doni estabilitat al sistema i que expliciti el compromís de la societat i de les seves institucions amb l´educació, i que inclogui l´acord sobre aspectes fonamentals com el disseny d´un sistema que permeti avaluar l´eficàcia de les mesures adoptades, que freni la creixent dualització escolar que afavoreix la segregació de l´alumnat en funció de característiques socioeconòmiques, que contempli l´elaboració de plans especials d´actuació en les zones o en els centres amb pitjors resultats, que incentivi l´accés als estudis postobligatoris als grups més desfavorits, que introdueixi de forma racional, consensuada i amb criteris científics el plurilingüisme, que garanteixi un nivell d´inversió en el pressupost d´educació que arribi a la mitjana de l´OCDE (si volem tenir els mateixos resultats haurem d´invertir el mateix), que fomenti el reconeixement de la figura del professorat i el desenvolupament d´una carrera professional basada en mèrits i en el reconeixement a la innovació pedagògica, que augmenti l´autonomia dels centres, combinada amb mecanismes de rendició de comptes i amb la dotació de recursos materials i humans suficients, que reforci la direcció dels centres i que faciliti i promogui la participació de les famílies, en lloc de reduir-la a quelcom purament simbòlic.

Malgrat que des de la nostra associació donam per perduda aquesta legislatura en termes de millora del sistema educatiu, ja que tot apunta que conclourà sense realitzacions significatives a pesar que havia de ser la de les "autopistes de l´educació", i que, per contra, possiblement es convertirà en el període més convuls, conflictiu i estèril en termes educatius des de l´arribada de la democràcia, volem contribuir a posar les bases perquè nous agents, amb més sensibilitat i voluntat de diàleg que la demostrada pels gestors actuals, puguin liderar un consens que cada cop sembla més difícil i, alhora, imprescindible.

Sabem que el nostre sistema educatiu necessita imperiosament serenor i diàleg, compromís, generositat i visió de futur, i per això en els propers mesos parlarem d´educació i ho farem amb tots els agents socials que vulguin parlar amb nosaltres, tots els que no fan de la por, l´amenaça i el conflicte permanent la seva tarja de visita, amb l´objectiu d´aconseguir per a la propera legislatura l´estabilitat que tanta falta li fa al sistema.

*President de l´Associació de directors i directores de´ensenyança secundària de Mallorca (ADESMA)