El passat dia 27 de gener, les primeres autoritats de la nostra comunitat autònoma, tots els partits polítics amb representació al Parlament balear i els representants de la comunitat jueva a les Illes, van homenejar als sis milions de jueus assassinats durant el règim del terror nacionalsocialista. Val a dir que l´homenatge era incomplet, per que no hi eren presents els representats de les altres comunitats exterminades a Auschwitz, Treblinka o Mauthaussen, els gitanos, els homosexuals o els protestants, sense oblidar als republicans espanyols, per citar-ne tan sols uns exemples. Fins fa poc la capital balear tenia el vergonyós honor de ser la darrera capital europea on s´erigien dos homenatges al nazisme en les vies públiques: un era el carrer dedicat al militar feixista José Alemany Vich, membre de la División Azul mort en combat el juliol de 1943 durant l´invasió de l´Unió Soviètica i condecorat amb la creu de ferro pels seus aliats alemanys. L´altra era, i és, el monument dedicat a la memòria dels mariners i del creuer de guerra del bàndol feixista de la Guerra Civil "Baleares", enfonsat el març del 1938 durant un combat amb l´escuadra republicana. Afortunadament i gràcies a les demandes de Memòria de Mallorca el carrer dedicat al comandant Alemany fou retirat i substituït per un altra, del segon homenatge públic no en podem dir el mateix.
Aquell març del 38, les aigües del mediterrani es van empassar juntament amb les restes flamejants del "Baleares", un mariner de la Kriegsmarine la marina de guerra Alemanya, membre de la Legión Kondor que donava assistència tècnica a la dotació del creuer de guerra en matèria d´acústica i d´hidrofons. Era la Legión Kondor, l´aportació nazi a l´esforç de guerra del feixisme espanyol contra la democràcia republicana i responsable de les primeres matances de civils indefensos a Gernika o Barcelona. Com el comandant Alemany Vich, el mariner Jürgen Jensen van jurar fidelitat absoluta i cega al führer Adolf Hitler, com a cap de l´estat i com a comandant suprem de les forces armades alemanyes. Eren per tant i seguint la lògica i les sentències del tribunal de Nüremberg, responsables de col·laboració en l´extermini massiu dels untermenschen, els éssers infrahumans que calia esborrar de la història. Com a homenatge pòstum, al mariner Jensen li van dedicar una placa, amb esvàstica i tot, a la base naval de San Fernando a Càdis, que actualment es pot veure al museu naval de la ciutat. Tots sabem el que representa per a les seves víctimes i pels seus familiars i descendents aquell símbol gamat, no cal que ens hi esplaiem ja que s´explica per si sol.
Però costa de creure que a les primeres autoritats de les illes, als partits polítics i als representants de la comunitat jueva a les illes, si que se´ls hi hagi de recordar. Estic més que segur que si el monument de sa Feixina, dedicat a uns assassins, responsables de crims contra la humanitat a Màlaga, a Castelló o a Tarragona, hagués dut una esvàstica i no pas l´àguila feixista, no hauríem trobat cap partit polític, ni cap associació patrimonial ni de veïnats que s´hagués oposat a la seva demolició amb efecte immediat i retroactiu. Però resulta que l´àguila representa manco violacions dels drets humans i aquests crims son "contextualitzables", no pas com els nazis que foren jutjats i condemnats després de la caiguda del règim feixista alemany. La victòria de les armes feixistes durant la Guerra Civil asseguraren, tot i els canvis polítics, la supervivència i l´imortalitat de la seva monumentalitat victòrica i del seu extermini nacional.
Ara fa un any, que el molt progressista ajuntament de Palma va decidir no esbucar el monument de sa Feixina i dedicar-lo a totes les víctimes de totes les guerres, tot i les demandes de Memòria de Mallorca i d´un sector de la societat civil mallorquina. Resulta difícil veure el monument de sa Feixina com homenatge als SS de Mauthaussen i als nins que morien de fam al gueto de Varsovia o als camps nazis. Ara que tenim el temps en perspectiva, ens adonam encara més de l´injustícia d´aquella curiosa decisió "salomònica", curiosa per que no van contar mai amb una de les parts afectades i de que el temps i les decisions polítiques engrandeixen les ferides de l´holocaust i de la Guerra Civil. Si algun cataclisme natural no ho evita, per que els cataclismes humans ja hem vist que son material de contextualització, el monument del "Baleares" seguirà sent el darrer homenatge públic al nazisme en una capital europea. I els homenatges públics al nazisme a l´europa democràtica estan prohibits i son il·legals. Algú els hi hauria de dir als nostres representants polítics. La història ens ho diu, la seva gent els hi reclama, els seus màrtirs els hi ho exigeixen.
