Comer y disfrutar en primera línea del Port de Sóller

La ciudad de Sóller es de visita obligada tanto para residentes como turistas que quieren disfrutar del paisaje y entorno de la Serra de Tramuntana y de una oferta culinaria de calidad. De hecho, en el Port de Sóller se encuentra una de las casas de comida que está sumando adeptos día a día. Se trata de Ses Oliveres, ubicada entre la Platja d’en Repic y la Platja des Través, en primera línea de mar.

Bruno Sellés es su propietario. Su padre, Pep, hoy en día retirado del negocio, fue el artífice de este restaurante que empezó a regentar en 1987. En aquel entonces era conocido como Drug Store, un nombre que tenía poco que ver con la restauración, ya que los drugstores son comercios donde se puede comprar desde medicinas hasta chocolatinas. La denominación se mantuvo una década hasta que lo bautizó con su nombre actual, mucho más acertado ya que hace referencia a los olivos sembrados en la terraza y porque está en la lengua propia de Mallorca.

Hace poco más de cinco años, Bruno cogió las riendas de Ses Oliveres. Ha mantenido algunas propuestas de la carta de su padre, como el tradicional bacallà gratinat amb allioli. Ahora bien, renovó casi todos los platos, siempre teniendo el mar como principal reclamo, como demuestra la vitrina de pescado fresco situada en su interior. Las propuestas abarcan desde unas ricas croquetas a unos cangrejos de caparazón blando fritos o unas ortigas de mar. Ahora bien, los arroces son su principal baza, como el de gambas de Sóller y sipió. El secreto es un buen fondo, elaborado en la casa, y un arroz bomba de la casa Molino de Roca (de Quart de Poblet, València). «Pondría arroz cultivado en Mallorca, pero no hay cantidad suficiente para preparar el número de paellas que preparamos», se sincera Bruno. También destaca el cap-roig que sirven rebozado con harina de garbanzo, con el fin que el recubrimiento sea más ligero. Para finalizar, hay que mencionar las dos tartas de queso, una con queso azul y otra con queso y chocolate blanco: deliciosas. «Excepto el cardenal, todos los postres, sorbetes y helados son caseros», puntualiza Sellés. Sin duda, una experiencia para repetir.

Apunts de sobretaula

Aquests darrers anys, Ses Oliveres ha esdevingut un dels restaurants de referència per menjar bé al Port de Sóller. Bruno Sellés va agafar el relleu de son pare, Pep Sellés, el mes de desembre de 2018. Va començar a fer-hi feina de jovenet. Recorda que quan va fer 16 anys, el va anar a cercar a l’institut de Sóller, l’IES Guillem Colom Casasnoves. «Em va dir que m’acomiadàs de tothom del centre, que allà havia acabat les feines i que ara tocava començar a treballar amb ell al restaurant». Son pare li va inculcar uns principis, els de ser feiner, tenir paciència i ser constant, amb els quals ha servit i comandat les sales d’alguns dels restaurants més destacats de Mallorca (Xoriguer, La Fortalesa, Maricel, Urbà, Caballito de Mar, Can Cera, entre d’altres), on ha desenvolupat i millorat les lliçons del seu progenitor. 

Abans que Ses Oliveres fos el restaurant que coneixem avui dia, va ser una botiga de roba i, més endavant, un bar-cafeteria. A mitjan dels anys 80 del segle passat, Pep Sellés s’encarregava del muntatge de cambres de refrigeració i de cuines. També cantava un pic per setmana al Drug Store, com s’anomenava aleshores el restaurant. L’any 1987, un dels dos socis del negoci va haver de vendre la seva part i Sellés la hi va comprar. Tres mesos més tard, ho va fer l’altre soci. «Vaig quedar ben hipotecat -rememora- però com que no aturava de fer feina, al matí arreglant cuines i al vespre al restaurant, en tres anys va quedar tot pagat». El 1997 va decidir canviar el nom per l’actual. A poc a poc i amb bona lletra, va capgirar la carta i les instal·lacions. Així va passar de tenir 7 taules i 21 cadires a 113 cadires i 43 taules gràcies a la reforma que hi va fer en la qual va eliminar el jardí. No hi va arrebassar les oliveres centenàries, que recorden l’esperit de qui sap que crear un negoci significa suar i treballar de valent. El seu fill, Bruno, n’és ben conscient i segueix el seu exemple: «Mon pare em va donar un hort sembrat. Tenc la sort de tenir molt de camí avançat, seguesc el que m’ha ensenyat, però he fet una volta al concepte per perfeccionar l’oferta gastronòmica i el servei». Basta veure la quantitat de gent que hi ha per dir que els canvis funcionen i agraden.

Suscríbete para seguir leyendo