El naixement de l´òpera a principis del segle XVII a Itàlia, marcà pràcticament tota la història del cant profà posterior. Monteverdi començà a posar les bases del que seria l´aportació de la veu humana sola (no integrada dins un cor) amb acompanyament instrumental. Però no només Monteverdi, altres compositors, sobretot italians, ajudaren a aquest canvi de manera d´entendre el cant: Jacobo Peri, Stefano Landi, Francesco Provenzale,€.
Sens dubte el segle XVII és del tot fructífer pel que fa a la creació de cançons, que poc a poc esdevindiren àries, recitatius, cavatines€ quasi sempre amb el seu al·liat el baix continu, l´acompanyament de l´instrument que reforça la melodia a través d´acords quasi sempre improvisats a partir d´una petita i senzilla base harmònica.
Però és la paraula la que domina dins la música profana, la paraula imposa la superioritat sobre els instruments. La paraula guanya el combat. Tot el contrari del que passaria un segle i mig després, en el que la dita seria Prima la musica dopo la parola.
Avui horabaixa (19.30h) i com a segona proposta del cicle de Música Antiga que ens ofereix l´Ajuntament de Palma tots els dissabtes d´octubre, la mezzosoprano catalana Eulàlia Fantova (que afegeix a la tasca de cantant la d´investigadora en el camp de la musicologia) i el guitarrista i tiorbista mallorquí Ferran Pisà, presenten a l´església de Santa Margalida un recital de cançons italianes del XVII, en el que podrem comprovar com la veu humana acompanyada d´un instrument molt propi en el seu temps, pot arribar a fites molt altes d´expressió i sentiment.
