Ha entrat el novembre Com aquell que no vol, però som a les portes de l´acabament de l´any, un sospir, un no res, com aquell que diu. Aquest és un temps de trànsit entre la tardor i l´hivern, el fred que congelava els caps dels dits, i feia sortir sedes per mor del contrast amb la calentor extrema del braser. Tot i ser el mes novè a causa del calendari romà que començava a comptar a partir del març, els anglosaxons l´anomenaven el "mes de la sang" per al·lusió al costum de matar en aquest mes -per sant Martí- els porcs, la carn dels quals, salada, adobada o embotida, es consumiria durant l´hivern. Al camp continua la sembra. També és el temps de les grans boirades, i de collir olives. Els estols de collidores partien del Pla i anaven a muntanya durant un mes. Es posaven uns guants amb els caps foradats, per tal de poder collir les olives. De tant en tant feien un fogueró per encalentir-se i no quedar amb les extremitats congelades. Era una vida molt dura, aquesta, i austera: "La vida dels olivaires,/ no és llarga de contar:/ al matí mengen pa i figues,/ i al vespre figues i pa". Aquest és un mes que vol pluja i el refrany que encapçala el Costumari ens ho diu: si plou, la llavor aferrarà i sortirà esponerosa. N´hi ha molts altres que hi fan referència: "Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals"; "Darrera el novembre nuvolós ve el gener polsós"; "Novembre humit, et farà ric"; "Novembre i febrer, són marit i muller". Convé que plogui perquè el mes d´octubre ha estat molt eixut.

L´olivera És el símbol de pau. Un colom la duu en el bec, signe que minva el nivell de les aigües del Diluvi Universal, esperança de vida. Blat, vinya i olivera formen la trilogia mediterrània: pa, vi i oli forneixen la base alimentària i són la matèria dels nostres sagraments naturals. És l´únic arbre que queda de quan fou c reat el món, ja que és l´únic que va sobreviure al Diluvi; els altres varen haver de ser recreats. De mil·lenàries n´hi ha, es creu que no mor mai, sempre hi broten plançons; hi ha oliveres tan velles com el món. Ara bé, a les Illes Balears no n´hi ha, de mil·lenàries, ja que segons sembla foren els àrabs que les varen introduir aquí, i just just som al límit... Dins la zona de la conca del riu Sènia (Principat i València) hi ha classificades com a mil·lenàries 4.580 oliveres basant-se en el fet que presenten un perímetre, mesurat a 1,3 m del sòl, major de 3,50 metres. L´olivera grossa de La Vila Joiosa es diu que té 2.500 anys, el seu perímetre a 1,3 m del sòl fa 9,10 metres.

Fruits de tardor Un temps es posaven les taronges, les pomes, les peres, dins calaixeres entre palla, en un lloc fresc i sense que la claror els pegàs; era una manera de conservar els fruits estiuencs. Però ara també hi ha fruits saborosos; a més a més dels forans, com els dàtils, les xirimoies o els kiwis, hi hem d´afegir els caquis, les magranes, les nesples, els codonys, les serves, els gínjols, les arboces. També era temps de les fruites confitades que duraven més temps; i també dels fruits secs: ametlles, avellanes, nous, castanyes, aglans, i les figues de moro, a més de les tardanes de cristià. Tot un món per als sentits que se´ns obre al davant i que ens convé gaudir!

Recomanacions El curs coordinat per Albert Carvajal i Antoni Gomila: "Sant Antoni Abat: l´evolució de la festa", impartit per M. Esperança Nicolau ("Devoció i tradició"), Antoni Riera ("Àngels i dimonis de futur"), Francesc Vicenç ("Panorama musical"), Antoni Vives ("Institucions eclesiàstiques"), Gabriel Janer Manila ("Festes d´autoritats i dimonis"), que es fa a l´Escola Municipal de Mallorquí de Manacor; nosaltres impartirem la conferència "Sant Antoni al s. XXI, perspectives de futur", divendres dia 8.