La Presidenta ens embulla

Sebastià Barceló Castillo.

Embullar: verb transitiu. Fer que diverses coses o parts d’una cosa s’entortolliguin intricadament.

(Fer) embulls: andròmines, brocs, camàndules, cançons, dilacions, embolics, endergues, excuses, explicacions, gaites, històries,...

La Presidenta del Govern surt cada dia a les fotos dels diaris i a la tele, gairebé sempre al centre d’un grup de persones poderoses entre les que sovintegen els uniformes. Vestida de blanc, com per unes noces, repartint somriures publicitaris, besades i aferrades. 

I quan parla, amb una retòrica simple i repetitiva, sovint ens embulla. Diu una cosa i en fa una altra. Quan parla diu el que sap que li agrada escoltar a l’auditori i també als qui comanden el seu partit i al partit que li dóna el suport que li manca. 

La darrera vegada que l’he sentida per la tele parlava a una fira i deia en castellà: La nostra Comunitat viu del turisme. L’any passat hi vengueren tants milions i volem que encara en venguin més. Com una flautista d’Hamelin vol atreure els turistes

I ho diu, malgrat els científics (geògrafs, ecòlegs, economistes...) ens adverteixen que el nostre territori ja està rebent una pressió de població insostenible que genera molts de problemes ecològics (consum d’energia, contaminació) econòmics i sociològics. 

Començant per la destrucció del territori per a construir hotels, xalets, pisos i les infraestructures: Aeroport, ports, carreteres...

La sobreexplotació dels recursos, com l’aigua. Els jardins, les piscines i els camps de golf utilitzen aigua que agreuja la sequera del camp.

La gentrificació de zones de ciutat que expulsa els habitants de tota la vida per satisfer els estrangers.

L’encariment de la compra dels habitatges. La major part dels que es construeixen són per als rics que poden pagar-los. Bé per a viure-hi o per especular, per enriquir-se encara més. 

L’encariment i precarietat del lloguer com a residència habitual, derivat del lloguer turístic legal i il·legal (incontrolat).

L’encariment del cost de la vida.

L’augment d la desigualtat.

El col·lapse de les infraestructures, del trànsit, dels serveis sanitaris.

Les molèsties per als habitants derivades de l’excés de turistes i del turisme d’excesos. Per molt que repeteixen que tots vivim del turisme, molts no hi i en sofrim les conseqüències.

Per facilitar aquest creixement salvatge, la Presidenta, que va iniciar el mandat amb la supressió de l’Oficina d’Anticorrupció, ara vol suprimir totes les institucions, les normes que actualment controlen, regulen i limiten el creixement (i l’enriquiment).

La Presidenta predica la llibertat, però ens du al caos.