El càlcul de la realitat econòmica: el cas de la productivitat

És molt conegut l’acudit, amb freqüència expressió d’un fet real, de que els economistes som experts en l’explicació del que ha passat però som incapaços de predir el què ha de passar. És cert que això també succeeix en altres àmbits del coneixement, especialment en el de les ciències socials. Podem dir, no obstant, que fins i tot quan es pretén analitzar la realitat present i passada, també es produeixen disparitats significatives per diverses raons, entre elles la incorporació de judicis de valor.

Com exemple podem parlar d’un concepte que ha tingut aquestes darreres setmanes una rellevància significativa en els mitjans de comunicació de les nostres Illes i especialment al Diario de Mallorca. Ens referim al concepte de «productivitat aparent del treball» singularitzat en el camp l’economia balear. Quan parlem d’aquest concepte ens referim al volum de Producte Interior Brut per treballador o, d’una forma més precisa, per hora treballada. És considera que la seva expansió és un element bàsic pel creixement econòmic. Però: per què hi afegim la paraula «aparent»?

No hi ha dubte que la productivitat del treball  no només depèn de l’actitud del treballador sinó, en major mesura, de la dotació de capital, de les innovacions tecnològiques, organitzatives, etc. Per tant, per entendre bé els factors que influeixen en la productivitat, l’hauríem de referir a tots els factors productius i no només al treball. Les dificultats per fer això porten a mesurar  únicament la productivitat del treball però amb resultats «aparents», per la incidència d’altres recursos

Tradicionalment s’ha considerat que la productivitat del treball a l’indústria era superior a la del serveis ja que aquella incorpora més capital i innovacions. Pensem, tanmateix, que el turisme és un servei que, com a tots, la producció de l’experiència turística ha d’anar estrictament vinculada al turista que la rep. El fet de que el contacte ha de sobresortir  per aspectes com l’amabilitat o el bon tracte,  fan del turisme un sector específic. Malgrat això, durant anys, l’equip de recerca liderat per la professora de la UIB, Marta Jacob, ha demostrat que en el sector turístic i, en especial,  a l’indústria hotelera, les innovacions tecnològiques i no tecnològiques han assolit un nivell d’alta intensitat.

Certament hi ha un acord al voltant de que les economies fonamentades en un important protagonisme del turisme, tenen una  productivitat del treball baixa en relació a d’altres sectors. Això no se contradiu amb el fet de que Balears, segurament, encapçala la productivitat de regions semblants a la seva estructura productiva Observem les Illes Canàries que, per cert, tenen uns serveis d’estudis econòmics i turístics d’alt nivell, encara que tenen una estacionalitat molt reduïda, hi ha un acord generalitzat entre els experts que la baixa productivitat és la causa d’un menor creixement de la seva economia. Fa pocs mesos el President de Canàries va reunir als sectors econòmics i socials per alçar la veu i posar de relleu aquest fet.

A finals de març aquest diari va publicar l’opinió dels economistes Carles Manera i Ferran Navinés, anteriors caps del Consell Econòmic i Social, que duen a terme càlculs de la productivitat, per concloure que la productivitat per hora treballada a Balears és més gran del que opinen la majoria dels economistes i la patronal. A més dels càlculs, que no discutim, assenyalen complementàriament que el sector turístic a Balears és líder en l’àmbit de les economies turístiques i que les comparacions de les productivitats laborals de totes les regions europees no resulta gaire vàlida i, en canvi, si que ho és en el grup de les regions turístiques.

Per un altra banda, la Fundació Impulsa i la CAEB, utilitzant les seves estimacions de la productivitat, han conclòs que el seu baix nivell és el principal problema de la nostra economia. Ja veiem, per tant, que amb el mesurament  d’una variable concreta sorgeixen les discrepàncies. Hi ha després interpretacions que poden ser contrastades com és el fet de la significativa rellevància de la productivitat a l’hora de què els fons d’inversió comprin establiments hotelers a Balears. A primera vista, és probable que les inversions d’aquest tipus  siguin més conseqüència dels significatius guanys esperats i de l’expansió accelerada del preus immobiliaris a Balears, que prometen creixements especulatius dels immobles.

Poca coincidència amb els fets reals es donen quan el dos experts economistes incorporen una afirmació molt difícil de demostrar, amb un caire clar de judici de valor explicitat. Ens referim a quan diuen que l’economia majoritària i les empreses parlen de baixa productivitat per així pagar salaris baixos. No em puc creure que investigant  aquesta qüestió, aquí i arreu, s’obtinguin resultats intencionats per a satisfer els interessos empresarials.