Opinión | Tribuna

Al voltant de la pressió fiscal

Ilustració: Al voltant de la pressió fiscal

Ilustració: Al voltant de la pressió fiscal / Archivo

La pressió fiscal, entesa com la relació entre els ingressos per imposts més cotitzacions socials y el Producte Interior Brut d’un país, era en el cas espanyol l’any 2022 del 38,3% mentre en el total del països de la Unió Europea era del 41,2% i el de la Zona Euro de 41,9%. Darrerament s’ha posat molt èmfasi amb aquesta diferencia d’una menor pressió fiscal i de les oportunitat que es poden crear

Quina podria ser l’ intencionalitat dels experts sobre aquest fet. Es probable que respongui a diferents raons. Ni ha que s’aventuren, per un costat a desmentir l’opinió d’alguns de que la fiscalitat espanyola es massa elevada i per un altre costat a que hi marge per l’increment de la despesa pública bàsicament social.

Ni pot haver també que davant la preocupant situació de les comptes publiques considerin que, a més de reduir la despesa pública, es pugui confiar encara en un cert augment dels ingressos. Lògicament en aquest darrer cas, les dades i els informes poden justificar aquesta inquietud. Només pensem en el que passa a les comptes públiques. El volum de la deute pública en relació al PIB s’està acostant al 110% clarament per damunt de la mitjana europea en un moment en que la UE esta començant a exercir pressions tant per l’excessiu dèficit públic com de l’esmentat deute públic. A més l’informe recent d’Europa està posant l’èmfasi en la manca de sostenibilitat a mitja i llarg termini de la darrera llei espanyola reguladora del sistema de pensions.

Certament tenim un pressió fiscal inferior a diferents països europeus. Però això no ho es tot, ja que no te les mateixes conseqüències en l’economia arribar a una determinada pressió fiscal d’una forma gradual en el temps que fer-ho d’una forma accelerada a mes en un període que hi han hagut dues recessions econòmiques. Entre 2010 y 2022 la pressió fiscal espanyola ha crescut un 6,2%. Només dos països a la EU l’han pujada més: Grècia (8,7%) y Eslovàquia (7%). A mes es obvi que el creixement de la pressió fiscal es pot produir per un augment dels ingressos impositius pel creixement del PIB o per crear mes figures impositives o per increment dels tipus impositius. Cal saber fins a quin punt es per la segona raó. Per això s’ha establert el indicador fiscal normatiu per part de la Tax Foundation que mesura la competitivitat fiscal entre països i que considera 100 la mitjana de la UE. Pues bé l’any 2022 Espanya tenia un índex de 116,4 i des de 2019 a 2022, en plena crisi Covid, va tenir una forta pujada de 8,3 unitats. Evident, pues, que nous impostos i pujada de tipus han jugat un paper preponderant .Una qüestió addicional que creiem s’ha d’introduir es l’anomenat «Esforç Fiscal» entès com la relació en termes de percentatge entre la pressió fiscal y el PIB per càpita. A l’economia espanyola es dona el fet de que el PIB creix per damunt la majoria de països europeus però el seu PIB per càpita ho fa molt poc. La raó es clara: la població espanyola augmenta més que l’europea. Si tenim en compta que la com hem dit la pressió fiscal espanyola es inferior a la mitjana europea i en canvi el PIB per càpita creix poc tindrem un esforç fiscal elevat. Concretament l’any 2022 España tenia un 52% de esforç fiscal més que la mitjana de la UE. Es a dir una part major dels ingressos dels espanyols van a pagar imposts en relació als europeus.

Per acabar parlem del frau fiscal. Quan més frau fiscal som menys els que paguem els ingressos impositius, la qual cosa agreuja el problema aquí analitzat. Concretament, el recent informe sota les sigles d’EVADE assenyala que l’economia submergida a Espanya es del 24% del PIB només superada per Grècia amb un 36% i Itàlia amb un 30%.

Com a consideració final podem dir que concloure que hi ha marge d’actuacions de diferents tipus, fins i tot oposades com em dit al principi, per aprofitar una pressió fiscal inferior a l’europea, es molt feble al davant dels anàlisis dels diferents indicadors exposats que podem fer clarament de contrapès a visions extremadament simplistes.