Opinión

Dia perfecte

Pau Debon, cantante de Antònia Font

Pau Debon, cantante de Antònia Font / Bernardo Arzayus

El meu dia perfecte no va ser com el de Lou Reed passant-lo en el Central parc bevent sangria ni el de la rutina del personatge del film japonès de Wim Wenders. La perfecció del dia m’esdevingué el passat divendres primer de març a les nou del vespre assegut a l’amfiteatre de la cinquena planta de l’Auditòrium amb la meva filla i el seu estimat amb visió panoràmica del concert dels cinc artistes ressuscitats que composen Antònia Font. Un record d’aquells que no s’obliden compartit amb Sandra reforçà la fondària emotiva de la funció musical. El 24 de febrer de 2001 vàrem anar plegats al Teatre Principal amb motiu de la presentació del segon treball discogràfic del grup que duia per títol A Rússia. Llavors ja érem fans del grup, jo escoltant-los i ella ballant amb les seves amigues de l’institut.

Com era d’esperar, les característiques de l’escenari de la sala magna del passeig marítim permeté al grup desplegar el millor i més proper espectacle musical de la seva història. El proverbial so de la sala, l’excel·lent acústica i les dimensions perfectes del local son condicions que s’acoblaren com un guant a Antònia permetent que Pau Debon, mestre de cerimònies, pogués estar més a prop que mai d’un públic que sabia la lletra de memòria sobretot de les cançons que ja son grans himnes del seu repertori. El cantant pujà a l’amfiteatre i ens regalà de ben a prop els grans temes que sonaren fort fins i tot quan ell aposta callava per deixar-nos cantar. Encertàrem la tríada: d’Alegria em qued amb el vers que m’he permès traduir a la meva segona llengua: «senior feminarum risus moriuntur», Sense tu i En s’estiu.

L’endemà del concert llegint els diaris em sorprengué que la festa mallorquina de l’Auditòrium coincidí amb una celebració de cartró i pedra d’un fabricat Dia de les Illes Balears que resultà no ser una reunió d’experts en geografia. Així com la conversió de dos arxipèlags en un ens polític és un joc de mans, convé recordar que Sofia de Grècia, Medalla d’Or de la CAIB, només és Reina «a títol honorífic» des de l’abdicació del Rei Juan Carlos. És el moment que juristes del Govern emetin un informe sobre si pot continuar passant les seves estades en el Palau de Marivent com si fos ca seva.

Suscríbete para seguir leyendo