Galmés, ‘The Crown’ i la seva setmana «horribilis»

Ara fa uns mesos la sèrie The Crown va reviscolar la frase mítica de la reina Isabel II amb la qual va definir l’any 1992. Era un 24 de novembre quan la monarca britànica va decidir mantenir la serenitat i fer ús d’una irònica grandiloqüència per reconèixer un «Annus Horribilis». Passats uns dies de tot un seguit de notícies que han capgirat el Consell de Mallorca, el seu president no ha estat capaç d’afrontar i gestionar d’una manera hàbil la delicada situació per la qual travessa la institució insular. En Llorenç Galmés no ha pogut, no ha volgut o no ha sabut resoldre la seva setmana «horribilis» amb la mateixa determinació i èxit que ho va fer la casa de Windsor.

Resulta evident que per molts besamans al Palau de Marivent o per molt que el seu partit atorgui la Medalla d’Or del Govern a l’emèrita grega, no s’ha contagiat gens ni mica de la capacitat resolutiva amb la qual les monarquies liquiden les crisis. Els Borbons, com a bons parents de la sempiterna reina Isabel, han aconseguit sortir indemnes de les seves malifetes. El president Galmés, en canvi, compleix el seu primer mig any com a resident al carrer Palau Reial amb més bonys i forats que una olla vella.

La manca de lideratge, traduïda en manca de gestió i inacció governamental, ha tret a lluir el llautó. No ha estat necessari gratar massa. Després de mesos de fotos, anuncis buits, incompliments electorals i, sobretot, mentides, en Llorenç Galmés ha esgotat el seu crèdit polític. Desproveït de credibilitat també ha perdut la dignitat per continuar sent el president de la institució que representa el nostre autogovern. Mallorca no mereix un president que menteix de manera compulsiva. Ara ja sabem que va mentir quan va anunciar una davallada de la taxa de fems, va mentir en anunciar menys despesa en càrrecs i ha mentit explicant uns pressuposts, ara qüestionats pel cas Bonet.

De fet, el cas Bonet ha estat el detonant d’aquesta setmana «horribilis». Un cas que, davant la manca de lideratge de Galmés, va «resoldre» l’equip d’assessors que Marga Prohens va enviar al despatx del president insular. Va ser aquest equip qui va dissenyar la dimissió forçada de la consellera d’Hisenda a qui el president havia fitxat per a mesos després descobrir la seva pressumpta implicació en un desfalc milionari. La magnitud de les informacions periodístiques han posat en dubte els comptes del Consell i sobretot, han airejat la manca de pipella de l’exbatle de Santanyí per a conformar equips.

El cas Bonet només ha estat el principi d’una setmana durant la qual hem assistit a tot un seguit d’informacions sobre la mala gestió del PP a la institució. Així, també ha quedat en qüestió la transparència del Consell que set mesos després encara no ha publicat, tal com fixa la legislació, el viatges, dietes i ús del cotxe oficial per part dels membres del govern. Una manca de transparència que no sorprèn després que el PP anunciés la supressió de l’Oficina Anticorrupció. Fins i tot Isabel II es tiraria les mans al cap; ella que es va veure obligada a publicar fins a les despeses més mundanes com ara el paper de vàter que utilitzaven al palau de Buckingham.

A l’allau de crítiques a Galmés s’hi ha sumat la polèmica per consentir proclames franquistes durant el darrer ple. Un fet que ara podria comportar-li al president una sanció econòmica important. De fet, la llei posa negre sobre blanc i només ell n’és responsable per donar cobertura, altaveu i alguna ocasió aplaudir els neofeixistes amb els quals sustenta el seu govern i dels quals n’és ostatge.

Plou sobre banyat, i les contínues polèmiques que alimenta el president només converteixen el Consell de Mallorca en l’escenari d’un escàndol permanent. Així, queda inhabilitat per a continuar presidint una institució que mereix més dignitat. Potser, l’única sortida que li queda i, de pas, guanyar-li una mà a Isabel II, seria dimitir. Ella va ser incapaç d’abdicar.