Ignorància o mala fe...? Bones festes a tothom!

Em preocupa el fet que, com més va més, tot passi pel sedàs immisericordiós de la política i la ideologia. En un breu interval de temps, l’oposició a l’actual equip de Govern de l’Ajuntament de Palma ha criticat el fet que aquest hagi exposat públicament els retrats d’Alonso Rodríguez i Ramon Llull a la façana de Cort, dues figures cabdals en la història i la cultura de Mallorca.

Casualment feia poc que, amb motiu de la festivitat de Sant Alonso Rodríguez, titular de la parròquia des Pont d’Inca, el seu rector m’havia demanat si podia dir unes paraules per celebrar l’efemèride. Després de pensar-hi un poc, vaig encapçalar l’escrit amb el títol Església i poble, un vincle més enllà de la fe, en un intent d’aglutinar sota els records, la cultura i la tradició tothom, creients i no creients. No em vaig estar de lloar les figures d’Alonso Rodríguez i de Ramon Llull, ambdós presents al temple parroquial en sengles murals o representacions pictòriques, i no únicament per qüestions religioses. Alonso Rodríguez, el popular porter de Monti-sion, va ser sobretot una bona persona, algú que, més enllà de la seva ferma i inquebrantable fe, es va dedicar a ajudar tant com va poder els alumnes i els pares i mares del col·legi que s’hi acostaven per demanar-li algun consell. De Ramon Llull no cal dir res, crec: la seva dimensió filosòfica, cultural i intel·lectual ha fet d’ell una figura cabdal per als territoris de parla catalana, especialment a Mallorca, on nasqué i deixà testimonis arreu de la seva magna obra.

M’entristeix, insistim-hi, aquest reduccionisme ideològic, aquesta aversió -que sovint ratlla la ignorància- a tot allò que tengui a veure amb l’església o la religió, sense parar esment en el tarannà o la dimensió humana dels personatges vilipendiats. Per aquest camí podríem qüestionar també les figures de Sant Antoni o Sant Sebastià, o la mateixa Festa de la Conquesta del Rei en Jaume, esdeveniments que han donat lloc a tot un seguit de tradicions i actes al voltant dels quals s’aplega molta gent, no necessàriament religiosa. No té ni cap ni peus, afirmar que aquestes exhibicions públiques i puntuals s’assemblen a un santoral; el que pretenen, senzillament, és honorar la memòria de persones que sens dubte han fet una valuosa aportació al pensament i la història de Mallorca. És a dir, homes i dones que formen part de la nostra cultura i que en alguns casos, com els qüestionats per l’oposició a l’Ajuntament de Palma, han esdevingut vertaders símbols, icones que molta gent ha fet seves i per les quals sent un profund respecte i admiració.

El propi Alonso Rodríguez protagonitzà un fet que potser servirà per il·lustrar el que tract d’explicar. L’anècdota -documentada- fa referència al fet que en una ocasió va renyar un predicador per fer un sermó en castellà. En aquell temps el poble a penes coneixia aquesta llengua, únicament la parlaven la noblesa i les classes altes de la societat, a les quals probablement volia dirigir-se el predicador en qüestió, qui sap si per guanyar-se qualque favor o privilegi. Però Alonso Rodríguez -un «foraster», no ho oblidem- era una persona del poble, i amb aquesta amonestació no pretenia sinó garantir que els sermons i la litúrgia fossin compresos per la majoria de la gent que anava a missa, que en aquell temps era molta. Són detalls o fets puntuals, certament, però la suma d’aquests és allò que ha construït un relat al voltant d’aquests personatges, sense el qual la nostra història i la nostra cultura es veurien clarament empobrides. No entenc, per tant, aquesta persecució laïcista per part d’una esquerra que, paradoxalment, ha reivindicat sempre la llengua i la cultura com a signes d’identitat de la nostra terra, tret que sigui per intencions merament electoralistes.

Esperem que no l’emprenguin amb els betlems, ara que ve el temps. Tot és interpretable, pel que sembla, i no m’estranyaria que arribàs un dia que els haguéssim de fer d’amagat, si seguim per aquest camí... Sobretot, Bones Festes i Molts d’Anys!!