El penyal dels residus: l’eterna condemna de Sísif

Aquests dies, TIRME i la gestió dels residus que, de forma totalment inevitable, generam tant els habitants com els visitants de la nostra roqueta enmig del mar, han tornat a ser notícia. Sens dubte, és tan noticiable que la taxa que religiosament pagam tots els mallorquins i mallorquines, cada any, anava a duplicar-se, com ho és la bona tasca feta pel nou Consell de Mallorca perquè aquesta pujada no sigui efectiva i, en el seu lloc, es vegi congelada la despesa que les llars mallorquines hauran de pagar el 2024.

Sorprenentment (o no), la inexistent gestió, al llarg de tota la legislatura, de l’anterior Conselleria de Medi Ambient ha acabat en un lamentable desenllaç: el penyal, arran de polítiques irresponsables, s’ha fet tan gros que, lluny de poder baixar la taxa, el nou govern ha hagut de fer feina de valent per poder mantenir els preus actuals. Com el moix de Schrödinger que no sabem si és viu o mort fins que no miram dins la caixa, l’herència rebuda per la mala gestió de la tarifa de residus ha esdevinguda imprevisible fins un cop vists els resultats d’anteriors gestions. Si més no, i amb permís del brillant físic Feynman, avui dia la física quàntica em sembla més senzilla d’entendre que la manera de fer política d’alguns.

Cada any tarifari (entenent-lo de l’1 de juny fins el 31 de maig de l’any següent) es calcula fent una previsió dels costs que tindrà el tractament dels residus i, seguint el principi de «qui contamina paga», aquesta tarifa prevista representa les despeses a repartir entre la ciutadania. Caldria pensar que tals previsions, amb un tema cabdal, han de ser les més precises possibles, però l’anterior govern no va posar esment en ajustar els preus o, per contraposició, no va voler fer front al seu augment en any electoral.

Suposam certa incertesa en el panorama global, això és evident; la previsió no deixa de ser previsió i no és punible que, finalment, no s’ajusti del tot als costs reals. No és de rebut, però, que un seguit de decisions de conegudes conseqüències (com l’eliminació de la subvenció de 12 milions d’euros del Govern estatal) no es tinguessin en compte i la tarifa d’enguany s’hagués de duplicar a 225,78 euros/Tona per l’any vinent, per tal de fer front a un dèficit de 48 milions d’euros, molt major del que hauria estat amb decisions més encertades.

La inflació va en augment i les famílies mallorquines tenen cada cop més dificultats per fer front a les despeses. No era de rebut, doncs, que la ciutadania pagués el doble pel tractament dels seus residus. Per això, gràcies al Consell de Mallorca, que subvencionarà la tarifa mitjançant romanent i a l’aportació del Govern de la presidenta Prohens, la taxa pel 2024 es congelarà i, tenint en compte l’IPC, suposarà ‘per se’ una baixada indirecta del 3,6%.

Els mallorquins i les mallorquines ens varen donar el seu vot de confiança per tal que aportem solucions a problemes reals i és evident la millora en la manera de gestionar les institucions. Tot i això, veiem com l’esquerra en fa befa perquè no hem complert, diuen (estam a principis de legislatura), amb la promesa electoral de baixar la taxa de residus. Ells disfruten ara de la comoditat d’opinar sense la incomoditat d’haver de fer front a la seva gestió. La veritat és que, igual que feia Sísif en la seva eterna condemna, ara ens toca tornar a pujar el penyal per la muntanya que ens hem trobat, un cop més, al fons. Sens dubte que el tornarem al cim i, llavors sí, baixarem la taxa un 10% com hem promès.