L’educació, al servei del sistema productiu

Ens omplim la boca que l’educació és cabdal per a una societat democràtica i per a formar persones crítiques i reflexives: que la comunitat educativa ha de ser activa i protagonista en el sistema educatiu i que la família és la principal institució educativa. Però la realitat és molt enfora de la teoria recollida a les lleis educatives, al seu desenvolupament normatiu i a molts debats.

La realitat és que l’educació s’insereix en un marc socioeconòmic capitalista regit per polítiques neoliberals, amb l’objectiu de ser una eina més d’aquest sistema. Tot gira al voltant del sistema productiu, del món laboral, que és el que regeix el dia a dia de les persones i les famílies; i la resta d’àmbits socials —com l’educació i l’oci— hi estan supeditats.

Un dels pilars de l’educació és la participació de la comunitat educativa, amb les AMIPA i els consells escolars, però els que som pares sabem que a les AMIPA —en general— hi participen poques famílies. Perquè, malauradament, la jornada educativa serveix, bàsicament, de mesura de conciliació laboral per a les famílies. Quants pares i mares veuen els seus fills i filles només unes poques hores diàries? Quants pares i mares tenen una jornada laboral partida i és molt probable que a les 7 h ja hagin de deixar els seus fills a escola matinera i anar-los a cercar després de les extraescolars al final del dia? D’on treuen les hores les famílies per a exercir la seva principal tasca, l’educativa?

La realitat fa que, en moltes ocasions, l’escola sigui la institució educativa principal; i el fet que la família (en general) no pugui exercir aquesta funció per mor del sistema productiu imperant és un dels motius principals de l’abandonament i el fracàs escolar.

Fins i tot Mariano Rajoy, quan era president del govern, considerava un sense sentit els horaris laborals a l’estat espanyol i proposava que la jornada acabàs a les 18 h (a molts de països de l’Europa occidental la jornada acaba abans). També hi ha estudis que diuen que fer més hores de feina no implica ser més productiu.

No podem obviar el marc socioeconòmic capitalista en el debat sobre si la jornada escolar ha de ser partida en comptes de continuada. Segur que per a satisfer el teixit empresarial és millor que la jornada escolar sigui partida. Per tant, el que cal —sobretot— és repensar la jornada laboral.

Mentre debatem si pedagògicament convé una jornada continuada o partida, perdem de vista el vertader problema de l’educació, que és que, ara per ara, està supeditada al sistema productiu capitalista, que fa que entre la jornada lectiva i els serveis complementaris (escola matinera, menjador i extraescolars) el sistema educatiu estigui al servei del productiu —com a única mesura, a la pràctica, de conciliació laboral. A més, aquests serveis complementaris tenen un cost i no estan a l’abast de tothom, la qual cosa suposa una segregació per raons econòmiques.

A més, si param esment al currículum i la càrrega lectiva de les matèries, segur que arribaríem a la mateixa conclusió.

L’educació està al servei del sistema productiu. Mentre aquest sigui l’objectiu real de l’educació, no es compliran la majoria dels principis que haurien d’inspirar el sistema educatiu.