Mudant-se el temps, es muden els pensaments

Els que ja hem trabucat els setanta rodolant pel món, hem viscut tota casta de canvis: des de que comparegueren els telèfons fins els mòbils d’avui que fan mil meravelles, des de la falç i l’era fins a les batedores, des de la sínia i el solc, fins a la bomba submergible i al goètic, del matrimoni al divorci, de la persecució del gais a l’orgull LGTBI, d’esglésies a vesar a majories descregudes i agnòstiques, de la terra a la lluna... i l’enfiloi de canvis dins el segle XX podria allargar-se i no acabaríem mai. En quasi tots els vessants de la vida, hem hagut de deixar les carreres velles per les novelles. Ui, saps que ha mudat de molt en Toni Reus! Que deien per Ciutat. Idò sí, desprès d’un temps en ve un altre i el temps tot ho muda i hem d’aprendre a viure dins la dinàmica de la provisionalitat, més enllà de nostàlgies i valoracions.

Un canvi gros que estam vivint és el feminisme i la seva contraportada, la lluita contra el masclisme. No és precís recular molt en el temps, per esbrinar que pensava i vivia la gent en torn a la dona en temps que na Maria filava. Com a mostra vet aquí un esplet de dites i refranys que donen a conèixer per on anaven les coses, per exemple la violència masclista: «Sa dona l’arma i es puny la calma»; «Mula i dona, garrot la fa bona». Valoració de la dona en funció de l’homo: «Qui té dona, té de tot»; «Una dona bona i lleial, és un tresor principal»; «Més val dona que diners»; «Sa dona fa s’homo». Xafarderia: «Ni casa cantonera, ni dona finestrera»; «Dona finestrera, dona mal feinera»; «Tot s’esforç de sa dona és a sa llengua»; «Una dona en es portal, fa tanta planta com un ca a l’església». Les dones no són de fiar: «Ni dona prop d’homos, ni estopa prop de foc»; «De mala dona te’n guardaràs, i de la bona no te’n fiaràs»; «Vols que sàpien el teu elet? Digue’l a dona en secret»; «En llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar»; «En un dia gira el món, i la dona en un segon». (El mateix deia Verdi a Rigoletto: «La dona e mobile qual piuma al vento, muda d’accento e di pensiero»).

Per acabar-ho de confitar la rondalla que replegà A. M. Alcover mostra quina era la cultura popular d’«aquell temps que de la palla feien fens i del fens feien palla». I el mateix Alcover diu que la rondalla «explica el fet que les dones en general siguin més curtes d’enteniment que els homos» (sic al Diccionari CVB). I la dona que podia ser llesta i fins i tot sabia llatí generava desconfiança i així ho evidencien algunes dites, com és ara: «Guarda-vos de dona que parla llatí i de mula que fa iii», i pitjor encara, «De pet de col, bufa de rave, mula que cau i dona que parla llatí, liberame Domine»

Aquí teniu la rondalla:

«Com el Bon Jesús criava el món, que feia ets homos, s’hi acosta Sant Pere i li diu _ Mon Mestre, si voleu que vos ait, digau-ho._No ho haguessis dit, respon el Bon Jesús. Vetaqui sa caldera des cervell, posa-los-ne una cuirada perhom dins es carabassot. Era una calderrassa disforja, plena al raset de suc de cervell, nou flamant. Sant Pere agafa sa cuiera i tot duna que el Bon Jesús acabava de forjar un homo, zas, ell ja li encistava sa cuirada de suc de cervell dins sa closca. I tot-d’una aquell ja era partit a pensar, pensa qui pensa... A la primeria li donava en sa cuiera ben plena, i ja ho crec que es suc de cervell començà a fer-se avall_ Que farem Pere? Diu el Bon Jesús. Que te curtejerà? Te convindria compenetjar-lo una mica._ Sant Pere pegà ses cuirades més petites, i encara venien homos i més homos que demanaven sa cuirada per poder filar. Sobre tot, diu Sant Pere veient allò, serà precís compenatjar-ho més encara, si n’hi ha d’haver per tots._ I aquí l’homo ho posa a mitja cuirada per cap. A la fi s’acabaren ets homos; Sant Pere va fer una alè ben llarg. Però llavors vengueren ses dones. Se posa el Bon Jesús a forjar-ne, i cap a Sant Pere..._ No ho sé, Mon Mestre, què farem, diu Sant Pere. Ell dins sa caldera sols hi havia el solam, casi casi. No res, no hi haurà mes remei que afegir-hi una raig d’aigo._ N’hi aboca una partida de gerres i ho remena ben remenat... I ja es partit a buidar cuirades de suc de cervell dins es carabassot de ses dones. Tantes se n’hi presentaren que fonc a força de compenatjar-lo que li bastà per totes. I d’aquí ve que hi ha homos molt afavorits de suc de cervell i altres que no ho són tant i que ses dones no en tenen gaire, i encara claret claret».

Tenim un bon que fer per redreçar la nostra cultura popular respecta la dona, que encara grinyola i escarrinxa.