Nou curs escolar

Durant l’estiu, malgrat una aturada força llarga per a una majoria de docents —si més no, de portes enfora—, hi ha hagut moltes notícies referents a l’educació que passen gairebé desapercebudes a la resta de la ciutadania, ja que tothom està més per les vacances, per passar uns dies de tranquil·litat i bonança i desconnectar de les rutines i dels maldecaps de la feina del curs tot just acabat i que ha portat, malauradament, tantes desavinences i discrepàncies entre la comunitat educativa a causa de l’aplicació de la nova llei. Així doncs, totalment lícites i ben merescudes les vacances, almenys han servit per amollar els nervis i emplenar-se els pulmons dels nous aires. És a principis de setembre quan, amb els reencontres i les preguntes acostumades, perquè realment són sempre les mateixes: on has estat en aquestes vacances?, i les respostes són sempre també similars. En general, molts han passat les vacances en remull permanent a la platja, que enguany s’ha pogut associar a un balneari d’aigües termals, tot cercant el bronzejat que afavoreixi la pell. Ah, jo he estat a la Xina. Un altre, doncs jo, he fet la serralada de l’Himàlaia des de Nepal fins al Tibet, una experiència que podria qualificar d’inversemblant; en canvi, un tercer diu, jo vaig estar a la final del Mundial Femení, a Sidney? I sort que va guanyar Espanya. I què dieu del petó «consentit o no» de Rubiales a Jenni Hermoso? Uf!, em guardo les meves opinions, no fos cas que... És clar, mentre ens posem les mans al cap pel masclisme que hi ha a l’Estat espanyol, els mitjans mediàtics et lleven la pell com a sant Bartomeu o et cremen a la barbacoa com a sant Llorenç, successivament fins a la saturació, monotemàticament, d’aquesta forma no pensem o ens fan decantar intencionadament d’altres assumptes igualment o fins i tot més importants que no pas les obscenitats de tal o tal altre senyor que, tot i ser un personatge públic i sense negar el decòrum que deu a les institucions que representa, no ha d’ocupar totes les notícies de tots els informatius les vint-i-quatre hores del dia, com així fou anteriorment l’afer de l’assassinat d’Edwin Arrieta per Daniel Sancho a Tailàndia. Un dia estira el següent. No nego la gravetat dels fets, però els espanyols tenen el costum de llançar la pedra i amagar la mà, un esport força freqüent, lamentablement. Ningú, o pocs, assumeixen les seves culpes. Hi ha dues coses que són infinites —paraules que s’atribueixen a Einstein—, l’univers i l’estupidesa humana. De l’univers no n’estic tan segur. Entretant, ens passa per alt les denúncies de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) pel que fa al trasllat al Senegal, país en el qual no es poden garantir els drets humans a causa de la seva inestabilitat, d’un grup de cent seixanta-vuit immigrants que han estat rescatats per la Guàrdia Civil davant de les costes de Mauritània i que no els va deixar atracar. El CEAR reclama a l’Estat espanyol que no caiguin en una «devolució col·lectiva», ja que així trenca amb el Conveni Europeu de Drets Humans, és a dir, el dret a la protecció internacional. En el fons, se’ls hi nega el dret d’asil, si és que els fan desembarcar al Senegal. I com aquesta, altres notícies que habitualment resten en segon pla. A pesar de tot, el nou curs comença, unes autonomies el dia 6, altres el dia 8 o l’11. A les nostres Illes, amb un nou govern ideològicament diferent de l’anterior, amb una llosa afegida, un partit d’extrema dreta, que ja veurem com l’afrontarà a mesura que passin els mesos. Temps al temps i esperem que no caiguin en els mateixos errors de l’època que era president José Ramón Bauzà. Un dels problemes que hem tingut a l’estiu ha estat el de l’estabilització del professorat interí i els qui han aprovat les oposicions. La tensió ha estat més que evident entre ambdós grups, perquè en el concurs de mèrits, els funcionaris interins, amb més anys d’experiència, han passat al davant dels que han aprovat les oposicions i que a penes tenien experiència docent, per a triar una plaça o una altra. Des dels sindicats estan preocupats per les possibles divisions que es poden provocar en el col·lectiu docent, ara que cal, més que mai, anar a tot a l’una, com els Mosqueters d’Alexandre Dumas. Mentrestant, a finals de juliol, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va anunciar un esborrany on es recuperarien les notes numèriques per al curs 2023-2024 per tal de simplificar la càrrega burocràtica dels docents respecte als criteris pedagògics i permetre a les famílies entendre més bé les notes. Així que, fora la infinitat de criteris d’avaluació i dels informes a manera de dossiers, totalment incomprensibles pels pares i mares. Endemés, va prometre que tots els centres disposarien dels criteris d’avaluació des del primer dia del pròxim curs. De moment, no se sap res d’això. Altrament, el nou govern ens ha ofert la gratuïtat 0-3 anys per a les famílies. Veurem, si serà així o tan sols ha estat pura propaganda. Un tema delicat serà el de la llengua. Cura amb això, perquè s’ha avançat molt i no s’ha de tornar enrere, que no ens emboliquin la troca, ara hi ha certa equanimitat. Alerta, d’altra banda, amb l’abús del ChatGPT, que pot perjudicar el progrés cognitiu de l’alumnat. Hem de pensar que és una eina molt llaminera, en la que fins i tot el professorat cau de quatre grapes, ja que ens pot solucionar problemes sense pensar massa. Es veu que tenim poc temps per a pensar, l’invertim en altres temes més saborosos. Pel que fa a l’ús de les pantalles, hi ha com a tot arreu, detractors i partidaris. Especialment, el govern de Suècia ha donat marxa enrere en l’ús de les pantalles que es feien servir ja des de les escoles bressol i han tornat als llibres de text. No han trobat que l’alumnat millorés en el seu rendiment acadèmic, ans al contrari, ha minvat, per això demanen que retornin els manuals. Els avantatges que tenen els llibres de text mai poden ser substituïts per una tauleta digital, diuen. En canvi, els docents no estan totalment d’acord o puntualitzen aitals afirmacions, tot depèn de l’ús o excés que es facin de les pantalles, com en totes les circumstàncies de la vida. Si la gent pensa que tan sols les pantalles s’utilitzen per a veure pel·lícules, vídeos a YouTube o jugar a videojocs, coses que es poden fer a casa, a l’escola hem de pensar que no és pas així, car és una eina educativa, i com a tal la seva finalitat és la d’ensenyar a usar-la correctament. De totes maneres, alguns pares i mares, han manifestat obertament que els seus fills no saben escriure a mà ni tampoc saben llegir correctament textos escrits a mà. Fins i tot, quan han de dibuixar, ho fan mitjançant les pantalles. El consum de les pantalles demana una reflexió seriosa, analitzant tots els seus aspectes, tant negatius com positius. Un altre tema és el de l’encariment del material escolar, incloses les vestimentes i el mateix menjador. Ho saben molt bé aquells/es que tenen més d’un fill, que lògicament han d’afegir més, malgrat les beques. Per tant, tenim davant un nou curs que esperem que sigui més educatiu que no pas ideològic.

Suscríbete para seguir leyendo