El turisme genera més pobres… i alguns rics

El turisme ha creat riquesa a les Balears. Ens ho repeteixen des de fa dècades i és cert en gran mesura. Tanta, que les Illes Balears tenien en els anys vuitanta la renda per capita més alta d’Espanya. No només això, sinó que es trobaven entre les regions europees en les quals els seus habitants gaudien, individualment, de major poder adquisitiu. Aturar un poc, repensar i desaccelerar era i és pecat mortal, dels que et condemnen a un dels anells més cruels de l’infern de Dante Alighieri. Probablement al sisè, al dels heretges de la religió de la lliure economia i del seu Déu en forma de moneda d’or o targeta black.

Amb el pas dels anys, el turisme continuà creixent de forma brutal. Més oferta, sobretot la denominada extrahotelera. Més bars i restaurants amb les seves terrasses. Més avions i de major grandària per superar, any rere any, nous rècords de passatgers a l’aeroport de Son Sant Joan. Per no avorrir amb dades, l’any 2000 no arribava als vint milions de passatgers i ara s’apropa als trenta. Un 50% més en una dècada, si obviam els dos anys pandèmics.

Contràriament al que es podria suposar aplicant la lògica, la riquesa dels illencs no seguí en ascens. Passà de ser la més alta de l’Estat a baixar a la meitat de la taula entre les autonomies. És a dir, havíem venut la terra per empobrir-nos. Però això ja ho hem contat a altres articles. El turisme i les activitats que l’envolten fa anys que no creen la riquesa de fa quatre dècades.

Ara, gràcies a la informació publicada per Elena Vallés el 13 d’agost, tenim una dada més: el turisme reparteix molt malament la riquesa que genera. A uns les omple les caixes fortes i a altres no les permet ni alegrar la cartera. El titular era: «Palma s’apropa a la desigualtat dels Estats Units». En el text explicava que «és una de les ciutats espanyoles i europees on més s’accentuen les desigualtats, on els rics són cada cop més rics i els pobres, més pobres». I aquí s’hi afegia que aquesta diferència entre les classes altes i les baixes és comparable amb la de l’estat capitalista per excel·lència.

Després de les idees clau, les dades. La renda mitjana per capita a sa Teulera és de 77.357 euros. Parlam d’un barri desenvolupat als anys noranta, que Hisenda situa com el més acabalat de la capital. Què se n’ha fet de Son Vida? I del Passeig Marítim? S’han empobrit o no declaren aquí? En canvi, a la zona de Corea tenen el menor poder adquisitiu per resident, només 18.082 euros a cada llar. El barri ric multiplica per quatre els guanys del barri pobre. Corea, rep aquest nom perquè s’aixecà mentre els americans lliuraven a l’Orient Extrem la primera de les guerres locals contra el comunisme. La nostra Corea no ha patit els danys de les bombes, però sí el de la deixadesa, la marginació i la droga en algunes èpoques.

El turisme ha perdut la seva capacitat d’aportar valor afegit. Són molts els països i comunitats que han crescut més completant l’activitat turística amb innovació i cultura. Aquí hem decidit continuar malversant allò que ens ha fet coneguts arreu d’Europa: la bellesa. De la ‘calma’ que predicava Santiago Rusiñol ningú se’n recorda en temps de bregues, música ensordidora a bord de iots i carreteres saturades. Això sí, un estudi europeu diu que Balears i Múrcia seran les dues comunitats espanyoles que més turistes perdran a causa de les onades de calor. I aquí ens tapam les orelles.

Veritablement, cal continuar creixent com sempre si aquesta estratègia ens empobreix i reparteix injustament la riquesa? Els ingressos immediats en caixa són l’únic valor a tenir en compte? Ja ho advertia l’historiador romà Gai Sal·lusti Crisp (86 abans de Crist – 35 abans de Crist) a la seva obra Coniuratio Catilinae, escrita després de l’assassinat de Juli Cèsar: «Des que va començar a honrar-se la riquesa, i que després d’ella se n’anaven la glòria, l’autoritat i el govern, l’esplendor de la virtut va decaure». Cap aquí anam.

Suscríbete para seguir leyendo