Alternança, nova governança i acompliment de despesa
Està ben pagada, la política? Abans de continuar l’article, seria bo que el lector es situï: segons el Portal de Transparència, a la Comunitat Autònoma els salaris públics es reparteixen així: a/ conseller/a, 64.682,94 euros,b/ Secretaries Generals i Directories Generals (DG, a partir d’ara) cobraven el mateix: 59.745,68 euros . Amb diverses excepcions: la DG d’Advocacia de la Comunitat Autònoma, que percebia 98.668,76 euros. La Intervenció General i els directors de l’IB-Salut i de l’Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversions
Estratègiques, 88.637,40 euros els tres. Presidenta: 73.290,14 euros. Les xifres són anuals i brutes, a les quals es poden afegir els complements que per llei pertoqui a cada indivdu. Per exemple, a la Presidenta se li suma el sou base de diputada rasa. O als funcionaris de carrera, els triennis i complements específics que amb el pas del temps s’anassin consolidant.
Poden semblar xifres respectables. Ara bé: potser no tant en el món on vivim, on el Cost d’Oportunitat prima per sobre de moltes altres coses: el concepte de «servei» va un tant a la baixa. Els en posaré un exemple: el 2003, Jaume Matas i Palou va guanyar les eleccions. El seu equip va començar a contactar amb diversos professionals liberals: economistes, missers, arquitectes, enginyers... Molts d’anomenada, i no eren pocs els qui tenien un cert pedigrí social. Alguns d’ells l’ajudaren a redactar (o, com a mínim, esbossar unes línies) del seu programa electoral. La resposta va ser quasi sempre la mateixa: el que s’oferia per a un any, ho podien facturar en dos trimestres fiscals. Vuit anys després, José Ramón Bauzá va crear un organigrama amb menys càrrecs públics, però més ben pagats. I va atreure talent. Conformant un segon i tercer nivell de Govern vingut en bona part de la privada. Alguna cosa més que funcionaris amb ambicions. Certament va haver de variar el seu pla inicial a mig mandat, car havia retallat massa el tercer escalafó —DG’s— del Govern.
Hi ha una altra qüestió en la negativa de molts professionals a entrar en càrrecs públics:l’estabilitat. En acceptar una Lliure Designació, s’ha de tenir en compte que és una retribució caduca: quatre anys. Si el designador perd els següents comicis o senzillament dimiteix, el lloc de feina del fins en aquell moment designat correrà seriós perill.
Aquests poden ser, bàsicament, els tres grans obstacles —recerca del talent, la seva remuneració i la caducitat del mateix— quan es planteja cambiar de cap a baix el paradigma polític d’una institució o institucions. És aleshores quan es veu la necessitat d’actors creïbles (ço és, de gent qualificada) que posi en marxa el procés. I, essent sincers, no són tan bons de trobar. Més si el partit guanyador ho ha estat a moltes bandes d’Espanya. I —raó de pes— quan els preus de la vivenda desaconsellen la mudança de la Península a Balears. Es tengui en compte que, sempre fent referència a Alta Direcció (personal de gestió, alguns electes, però la majoria executius de la Gestió Pública), es calcula que a Balears hi treballen unes sis centes persones. La xifra surt del recompte de càrrecs de Govern de les Illes Balears, Consells Insulars, lliures designacions dels 67 municipis de la comunitat de Mallorca i dels diferents consorcis i empreses públiques. Repeteixo: actualment. Perquè la primera pregunta que es poden fer els guanyadors de les eleccions del 28 M és si, per la banda que els toca gestionar, cal aquest nombre d’alts executius a càrrec de l’erari públic. Si es pot fer la mateixa feina amb menys cost financer. Hi hauria una raó de pes per a pensar d’aquesta manera: acomplir el Pla d’Estabilitat 2023-2026, objectiu declarat de Margalida Prohens i Rigo al seu parlament d’investidura com a nova presidenta de la CAIB.
Si hom analitza l’organigrama actual de les tres institucions esmentades, hom se n’adona de la quantitat d’assessories, caps de premsa i enllaços parlamentaris —els quals per cert, poden cobrar entre 36.000,00 euros i 48.000,00 euros anuals— que poden veure en perill la seva existència: s’observa una certa repetició de tasques en rangs molt similars. De la manera que trobam DG’s molt similars en nom i contingut a la mateixa conselleria. S’hauria d’analitzar si la seva fusió generaria una suplementària càrrega de feina massa inassumible. Reiteracions atribuïbles a la naturalesa d’un Govern amb més d’una força política? És una possibilitat.
Temps de muda. De nova governança. Són les regles del joc. Ningú hauria de parlar d’injustícia o feta antidemocràtica. Perquè tant democràticament varen ser elegits ahir com a governants els avui opositors com a l’inversa. És el que té l’alternança. Una altra cosa és que agradi.
Suscríbete para seguir leyendo
