Conselleria de turisme o gestoria dels hotelers? (1)

¿És que el Govern ja ha oblidat que, arran de la passada pandèmia, va fer un ferm propòsit d’esmena i confessió de diversificar el desenvolupament econòmic i el model de producte turístic que encara tenim, per evitar la perillosa dependència del turisme?, i que no se’n recordi de l’ofegor produïda que hem patit els residents en aquesta recent darrera temporada per mor de la massificació de turistes i de població flotant. S’han tornat decantar cap a una política neoliberal crematística en lloc d’ambiental, i fan tanta propaganda de sostenibilitat sense concretar i definir el seu contingut. No basta anunciar titulars, s’ha de demostrar la seva viabilitat.

Ben aviat Govern i hotelers han anat predicant l’èxit de superar les anteriors temporades de més rècord i el desig que encara ho faci més a la que ja ve, i fins i tot allargar-la a deu mesos com a mínim, volent fer creure que així es minvarà la pressió en els tres mesos d’estiu. Si no han estat capaços d’evitat tanta massificació, com pensen repartir-la arreu dels mesos de l’any?

Abans de seguir vull fer constància que som i he estat sempre un ferm defensor del turisme i que n’he fet didàctica durant 11 anys impartint les assignatures de "Geografia del turisme" i "Planificació, gestió i avaluació dels espais turístics" a Geografia i a Turisme a la UIB, i durant 20 anys ho he dedicat a coordinar la reforma d’hotels, com arquitecte tècnic d’una cadena hotelera, atenent les demandes canviants dels operadors turístics. En el què no estic d’acord és en la gestió de l’Administració governamental (en totes les legislatures) que sempre ha anat per darrera les decisions i canvis dels hotelers en funció dels seus interessos sectorials i particulars. La qual cosa ens ha abocat de cada vegada més a un consum turístic destructor de turisme, competidor dels sectors necessaris per a un desenvolupament sostenible i de la qualitat de vida dels ciutadans residents.

El passat mes de gener els representants capdavanters del Govern i del Consell de Mallorca assistiren a FITUR plens d’entusiasme, passió, il·lusió i eufòria a fer promoció (més bé propaganda), vendre estades d’allotjament i d’allargar al màxim de mesos l’arribada de turistes, població flotant i importació de mà d’obra temporera, com si fossin els propietaris dels hotels de la Comunitat, atribuint-se com a propi l’èxit (per a ells) d’haver aconseguit la recuperació d’una gran temporada (més massificada que les de rècord anterior). Armengol argumentà que la temporada turística ha estat excel·lent i que la previsió, tant per aquest hivern, com de cara a la pròxima temporada, torna a ser molt bona. Han anat a vendre fum de fictícia sostenibilitat una vegada més. Com poden pregonar tanta sostenibilitat? si per anar a la platja hi ha llargues cues de cotxes per poder-hi accedir i molts de residents ja se’n afluixen d’anar-hi els dissabtes, diumenges i festius perquè no hi caben, etc. S’ha calculat la superfície de platja que hi pot gaudir cada banyista?, que és un dels indicadors de qualitat i sostenibilitat a tenir molt en compte. El Govern no hauria de ser el promotor de la promoció d’una destinació saturada d’un turisme de masses massificat. No és el cas d’un turisme incipient emergent. Cal recordar que anys enrere eren les cadenes hoteleres que feien la seva pròpia promoció a les fires. Els hotels familiars ho haurien de fer a través de la seva Federació.

Els hotelers i el propi Govern obliden que la paraula "saturació" té equivalències de limitació "que ja no admet més", "que ja està ple", "perill de pèrdua de les característiques pròpies", etc. Per molts de turistes que venguin en excés no els hem sentit utilitzar mai la paraula saturació, tot el contrari "com més en venguin millor" és l’expressió més generalitzada.

Quina hauria de ser la funció d’una conselleria de turisme? El principal gran error ha estat sempre no inserir-lo dins l’àrea política-administrativa de Medi Ambient, en lloc de fer-ho dins la d’Economia, com si el turisme únicament fos el conjunt d’activitats crematístiques dels productes, creats per empresaris, per poder consumir turisme. No és el mateix "turisme sostenible", com a servei patrimonial i actiu social, que "creixement sostenible" de les activitats econòmiques dels creadors de producte, contemplant el turisme només com a factor de producció. Per què s’han de subvencionar les activitats econòmiques del turisme, gaudir de privilegis i ser autoritzades a fer coses abans no permeses?

Els hotelers s’han enriquit moltíssim mentre els ciutadans que els subvencionam han anat baixant de manera progressiva el seu nivell adquisitiu. El senyor Escarrer manifestava "ha estat una de les millors temporades de la història" i el Govern li feia suport en aquesta valoració positiva on el conseller Negueruela afegia "l’honestedat del vicepresident de Meliá Hotels en qualificar els resultats de molt bons" (DdM 10 i 15 - 9 – 22 respectivament). RIU anunciava que ha facturat un 30% més que abans de la pandèmia i la cadena Barceló "preveu un 2023 de rècord històric" (DdM 18 – 1 – 23). Seria el moment que hotelers mostrassin la seva solidaritat i ajuda a les mancances que pateixen molts de ciutadans. Hi ha l’esperança que algun dia hagin de demanar al Govern que prengui mesures a la saturació, quan se’n adonin que els propis turistes ho rebutgin. En aquest sentit ja si va manifestar una empresària hotelera amb valentia: Carmen Riu manifestava (DdM 15 – 7 – 22) "Jo sempre he defensat que és necessari limitar el turisme a les Illes perquè no es pot dur a Mallorca a tota la gent que ens agradaria, perquè estam parlant d’un territori limitat".