Les Illes Balears estan d’enhorabona. L’assumpció de les competències en matèria de costes i litoral suposa la transferència més potent de sobirania des de que, a finals de 2001 (més de dues dècades, ja), l’Estat cedís la gestió de la sanitat a la Comunitat Autònoma. Per tant, ens trobem, sens dubte, davant el millor inici possible a la commemoració dels 40 anys de l’Estatut.

Aquest traspàs ha estat reivindicat i batallat durant molts anys per una llarga llista de persones i entitats, amb MÉS per Mallorca al capdavant. Sigui com sigui, crec que cal posar l’èmfasi en que arriba en un moment clau per al nostre país, en plena emergència climàtica i sota l’amenaça que aquesta suposa per als territoris insulars.

Hem de celebrar, per tant, que, en un moment tan decisiu, els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes haguem aconseguit la potestat de decidir com gestionam la franja de territori més exposada als efectes del canvi climàtic i, a la vegada, la més maltractada, des del punt de vista ambiental, en la història recent de l’arxipèlag.

S’obre ara un període de transició fins a l’execució del traspàs de competències, dia 1 de juliol de 2023. Venen per davant uns mesos on tenim l’oportunitat d’articular, com a país, un debat profund i racional sobre el model de gestió que hem d’aplicar al nostre litoral, una gestió que, consider, hauria de primar la defensa de l’interès general i dels valors ambientals i de conservació dels ecosistemes que integren la nostra primera línia de costa, especialment els sistemes platja-duna.

Des d’aquest prisma, entenc que aquest debat hauria de deixar de banda casuístiques que afectin sols la permanència d’interessos particulars en el domini públic, i centrar-se en els beneficis col·lectius que, responent al bé comú, permetin gaudir d’una primera línia de costa més resilient envers els efectes del canvi climàtic que, si avui son ja tàcits i evidents, les previsions futures són encara manco esperançadores.

No podem oblidar que els darrers estudis sobre els efectes de l’increment del nivell del mar indiquen que, els propers 30 anys, l’arxipèlag podria perdre entre 400 i 800 hectàrees, alhora que el major impacte es produirà en sòl d’ús residencial. Aquest fet ens obliga a reordenar i planificar des d’una perspectiva seriosa, evitant deliberacions parcials i entrant en el bessó del problema. Així el debat no pot centrar-se en el número d’hamaques i para-sols, sinó en calcular i abordar solucions per evitar refugiats climàtics a les nostres illes, o reordenar i retranquejar infraestructures situades a primera línia de costa.

Ens trobem davant d’una oportunitat única d’assolir un consens clau per a garantir l’estabilitat de les generacions futures. Si no ho fem nosaltres, les decisions les prendrà la mar. Esper, desig i deman que tothom, des de la seva posició, estigui a l’alçada de tan delicada circumstància.