Quan parlam de turisme, a les Illes, parlam de tot: vivim a una societat que està íntimament lligada al devenir d’aquest sector: des del punt de vista laboral al mediambiental, passant per l’educació, l’accés a l’habitatge, la mobilitat, etc. Per tant, quan n’abordam qualsevol regulació s’ha de fer des d’una mirada global.

Des de MÉS per Mallorca ens plantejàrem l’actual modificació de la llei turística com una oportunitat per a caminar cap a un model més sostenible des del punt de vista laboral, mediambiental, econòmic i social, en el mateix sentit que ho va fer l’anterior modificació d’en Biel Barceló.

Ja hi ha pocs sectors que neguin la necessitat d’un decreixement pel que fa al número de visitants. I no només pel greu i insostenible impacte que 16,45 milions de turistes causen sobre un país de 5.000 km² i 1,2 milions d’habitants, sinó perquè la pròpia experiència turística se’n ressent: ningú vol anar a un espai massificat, no en gaudeix, no en parla bé. Per això, per augmentar en qualitat, cal disminuir les xifres de visitants. Els autèntics turismofòbics són els qui segueixen pregonant seguir creixent il·limitadament, com qui va cremant els vagons d’un tren en marxa en un intent desesperat de seguir fent marxar una locomotora ja rovellada.

Amb la modificació de 2017 es va aconseguir una fita: posar un autèntic sostre de places, sense excepcions que amagaven la possibilitat de créixer fins l’abisme. Una fita cabdal. Tanmateix, el PIAT aprovat pel Consell mantenia una borsa on es podien adquirir i posar en funcionament unes 14.000 places més de les que ja tenim, fixant el sostre per a Mallorca en 430.000.

L’actual llei en tramitació fa una nova passa: diu al Consell que recalculi a la baixa el sostre de places i mentre ho fa decreta una moratòria durant quatre anys. És a dir, que durant 4 anys no només no creixerem, sinó que disminuirem perquè per cada plaça que es doni de baixa no se’n donarà cap d’alta.

Així mateix, un cop aixecada la moratòria, a les places que no s’adquireixin a la borsa sinó per intercanvi entre particulars s’hi aplicarà l’antiga demanda de l’ecologisme (gràcies!) del 2x1, és a dir, es reduiran en un 50%.

Aquesta volantada de timó en la política de places, que a mig-llarg termini ens durà a un escenari de decreixement indispensable per la sostenibilitat i la qualitat, són dos èxits molt compartits però pels quals des de MÉS no podem amagar una profunda satisfacció. També ens satisfà crear sinergies entre el turisme i el sector primari, amb l’obligació de servir un mínim d’un 3% de producte local.

A les mesures de circularitat en aigua i energia i els llits elevables (gràcies kellys!) que preveia el decret llei ara n’hi afegim altres per a millorar el sector, com la regulació dels beach clubs o la possibilitat de reconversió d’hotels d’una i dues estrelles per a donar resposta a la demanda d’habitatge que tenim, amb un 30-50% destinat a HPO.

Per a MÉS per Mallorca queden quatre grans temes a abordar: la regulació del tot inclòs, retornar l’edat per a no comptar per al límit de places als hotels dels 15 als 12 anys, l’augment de la inspecció turística i l’esponjament finançat d’oferta obsoleta a zones saturades. També seguirem exigint la capacitat de regular la demanda a través dels ports i aeroports i treballant per a potenciar nous sectors econòmics per als treballadors i treballadores de les Illes.

El turisme també té altres reptes que assumim: millorar la formació dels treballadors, preservar el patrimoni i el paisatge i multiplicar el transport públic. Això i no discursos buits des de la por vol el país. Esperança i no por, que és el que pregona la dreta.

Queda feina a fer i la farem, però aquesta llei ens dona motius de celebració, perquè és una passa més en la bona direcció.