Los Borbones en pelota veia la llum després de la Revolució de la Gloriosa del 1868, una sàtira on es caricaturitzava als personatges públics d’aquella època. Si avui n’haguéssim de publicar una altra bé podria anomenar-se Los Borbones exiliados.

El que segur no sabien els autors d’aquelles caricatures és que tot un seguit de reis de la dinastia borbònica acabarien exiliats en el futur. Qui es podria imaginar que un Cap d’Estat espanyol, que se suposa que ha de mirar pels interessos de la ciutadania, acabaria als Emirats Àrabs per presumptes estafes a la Hisenda Pública?

Doncs pareix que és hereditari. La traïció als interessos i el benestar de la ciutadania ha estat una norma dins de la monarquia espanyola. El més trist de tot és que durant la transició ja se’n varen encarregar les institucions i les persones que venien del franquisme, de la dictadura, de deixar una Constitució on es blindessin i protegissin les actuacions de la monarquia.

Pareix ciència-ficció, però no ho és. Els escàndols del rei emèrit no seran investigats a Espanya, però sí, en part, al Regne Unit. De veritat que hem de ser el país que miri cap a un altre costat de tot el que ha fet el seu ex Cap d’Estat?

La corrupció a Espanya es va fer molt patent durant la dictadura, i com deia abans, els hereus d’aquesta dictadura la varen traslladar a la democràcia. Ho hem vist en els innumerables casos de corrupció del Partit Popular o de l’extinta Unió Mallorquina a les nostres illes. És aquest el sistema que volem per a la nostra comunitat i per al nostre país? La impunitat?

Hi ha formes més modernes d’Estat, que en el nostre país ja es varen intentar implantar en el passat a causa de la mala conducta i actitud despòtica i autoritària de la monarquia espanyola. Parlam de la República, una institució que va dur grans avenços a la nostra societat. Que encara que va ser atacada i tombada per la via militar, va deixar innumerables debats necessaris per a un país més modern, més inclusiu i més igualitari. Va desplegar les bases d’un estat modern, on tothom tenia dret a accedir a l’educació. On tothom tenia dret a votar i a participar de les eleccions. On tothom podia desenvolupar un projecte de vida en igualtat d’oportunitats. O aquesta va ser la intenció d’aquells legisladors i legisladores del passat.

Parlar de República avui suposa parlar d’un canvi a les institucions del nostre país. Adaptar-les al segle XXI, fer-les més transparents i acabar amb la impunitat i la immunitat d’algunes figures. La República atorgaria la vertadera sobirania al poble, suposaria començar a desmantellar, començant pel cap, tota l’estructura de poder i fils en l’ombra que han emanat dels temps on el feixisme era la norma. El mateix feixisme que encara resideix a alguns poders públics i que encara dificulta que els grans canvis tinguin lloc al nostre país.

Parlar de República suposa blindar tota una sèrie de drets per a la ciutadania, per acabar amb les desigualtats. Suposa una fiscalitat més equitativa i progressiva on qui més té més aporti. Una fiscalitat que ens permetria apuntalar i reafirmar els pilars de l’Estat del Benestar, pilars essencials per poder desenvolupar el nostre projecte de vida en plenes facultats i oportunitats, que no importi d’on parteixes sinó que tothom pugui arribar al mateix punt si així ho desitja.