Ciutats humanes, escoles segures

El passat novembre de 2021 es produïa a Madrid l’enèsim atropellament d’una menor davant el seu centre escolar, fruit de l’impacte d’un vehicle de grans dimensions que s’havia pujat il·lícitament a la voravia on transitava la petita, que anava a peu. Un accident que per desgràcia és més recurrent del que hauria de ser tolerable en una societat que ha de privilegiar la infància dins les polítiques públiques, no sols les educatives, sinó també de disseny urbà per tal de facilitar la seva autonomia, seguretat i salut.

Cada dia som més conscients de les nefastes conseqüències d’haver cedit un protagonisme excessiu als vehicles particulars en el disseny urbanístic i de la mobilitat en els pobles i ciutats: contaminació atmosfèrica, renou, dificultats de desplaçament còmode, assequible i eficient, descohesió social i territorial, etc. A això, recordem que la sinistralitat provocada per impactes de vehicles de motor, principalment cotxes i motos, contra vianants, ciclistes i patinets, té resultats moltes vegades irreversibles.

Un dels motius per a exigir una reducció del trànsit és la contaminació que genera, segons la unanimitat de la comunitat científica, greus afectacions a la salut i el desenvolupament saludable dels més petits. Una investigació recent demostra que la pol·lució afecta al pes i al desenvolupament pulmonar i cognitiu de nadons i infants. Per si això no bastàs, no només es tracta de canviar dinàmiques per mor de l’amenaça directa sobre la salut i el perill que significa tenir trànsit rodat de vehicles privats a l’entorn de centres escolars, sinó que també és important impulsar hàbits de mobilitat sostenible en mitjans no motoritzats en edats primerenques per facilitar l’autonomia, maduració i integració dels infants en la vida en comunitat, tal com sempre ha insistit el pedagog Francesco Tonucci que reclama l’oportunitat que representa redefinir els nostres pobles i ciutats des dels ulls dels nins i nines. Els infants i joves han de poder viure els pobles i les ciutats sense por, de manera autònoma, i fer-se ben seus els carrers i places, perquè tenen tant de dret de ciutadania com qualsevol altra persona. Que puguin anar a escola de forma segura és la forma de fer-se seu el barri, de tenir espais d’autonomia que són fonamentals per al seu desenvolupament íntegre com a persones.

El succés de Madrid va tornar a posar damunt de la taula la necessitat de convertir als centres escolars en zones segures i lliures del fum de cotxes i motos. El moviment de protesta per garantir aquests entorns escolars segurs que s’ha estès per tot Espanya, #RevueltaEscolar, pretén conscienciar als Ajuntaments, però també als particulars, que una altra mobilitat és possible per tal de millorar els desplaçaments dels nins i nines. Allà on s’adopten mesures en la línia del que reivindica aquest moviment, s’eliminen aparcaments o carrils de trànsit a favor dels vianants, s’amplien voravies i bancs per millorar la qualitat de l’espai urbà, es limiten a 20 i 30 km/h les velocitats màximes en els entorns urbans, se senyalitzen itineraris segurs que portin a l’escola, etc.

Moltes d’aquestes polítiques ja s’han implantat amb èxit als municipis on el PSIB-PSOE hi té responsabilitats de govern. Els resultats són incontestables pel que fa a la pacificació del trànsit i la millora de la qualitat de vida de les persones, malgrat que provoquin alguna resistència inicial, malauradament sempre emprada oportunistament per la dreta per generar crispació dins la ciutadania amb una qüestió que hauria de ser d’ampli i incontestable consens: la salut i vida dels ciutadans. Per això, cal continuar fent feina en aquesta línia i incrementar encara més els esforços per estendre aquestes pràctiques a tots els àmbits i a tots els municipis.

Tenim ja molta feina feta. La nova Llei educativa estatal marca l’obligatorietat de promoure una cultura de la sostenibilitat mediambiental, garantir els camins escolars segurs i reforçar els desplaçaments sostenibles, com a font d’experiència i aprenentatge vital. El Pla Director de Mobilitat de les Illes Balears, al seu torn, impulsa un canvi de la distribució modal dels desplaçaments a favor dels transports col·lectius i no motoritzats, amb un marcat caràcter social, d’integració, d’igualtat d’oportunitats i del dret a la mobilitat dels ciutadans de totes les Illes, i amb una gran aposta per la reducció de la sinistralitat.

Podem concloure, doncs, que cal aprofitar l’experiència, coneixement i debat generat amb les passes decidides que ja s’han fet per revertir aquesta situació tan preocupant amb estratègies que humanitzin els nostres entorns urbans i que permetin que els esforços dels joves, que alçaren les seves veus a les manifestacions de Fridays for Future, no siguin en va, sinó que tenguin un reflex immediat en les polítiques municipals, insulars i autonòmiques que ressituen al ciutadà i la seva qualitat de vida en el centre de les polítiques urbanes.