La resistència exhibida per l’experiment social de l’avui anomenat CineCiutat en els darrers deu anys és un fenomen social sense precedents a la nostre ciutat. Nasqué com un membre de la cadena de cines Renoir i revisqué com CineCiutat gràcies al suport econòmic de tots aquells ciutadans que ens férem socis abonant la corresponent quota. Allò més sorprenent de l’èxit d’aquesta aventura és que els mallorquins no en som molt d’aquestes iniciatives, sobretot si es tracta de gratar-nos la butxaca. Desprès de mesos d’absència de les seves sales com a conseqüència de la pandèmia, he decidit celebrar-ne el rencontre aprofitant que està en cartellera el film d’Agustí Villaronga El ventre del mar.
He de confessar que la conjunció entre el plató del rodatge del film, l’inquietant edifici del Sindicat de Felanitx, i l’estil del director em va fer cosa. Encara me’n record de la impressió que em produí una obligada visita nocturna a tan tremenda construcció fa molts d’anys, com a missèr dels treballadors de la bodega que hi tenia la seva seu i que va tancar al cap de poc temps. Vaig pensar: «aquí es podria rodar una bona pel·lícula de terror». Dit i fet, amb un minso pressupost de 400.000€ Villaronga assoleix, en blanc, negre i gris, un resultat tan bell com horrífic tot superant amb nota la dificultat d’haver de contar una tragèdia que transcorre damunt un rai a mercè de la mar gran, aquella que fa forat i tapa.
Malgrat haver rebut el film importants premis, en ser entrevistat el nostre director, autor de moltes altres obres mestres, respongué a una pregunta del periodista d’una manera molt descoratjadora: «...sent dir-ho, però jo no don un duro per la nostra pel·lícula a les sales». Òbviament, no es referia només a El ventre del mar, estava ficant el dit a la dolorosa nafra que pateix ja i que segur que patirà el cine vist i gaudit a les sales d’exhibició derrocat pels dispositius instal·lats a les sales d’estar de les nostres cases. Motiu de més per no defallir i continuar protegint amb la màxima cura el tresor de CineCiutat.
