Al llarg de la història, la societat s’ha unit quan més falta ha fet, en defensa dels seus drets, en solidaritat amb els iguals, en celebració d’una causa comuna…
Enguany commemoram un altre 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència cap a les dones, amb el record de les dones que han mort assassinades a mans de les seves parelles i exparelles, els seus fills, familiars i amics, i el de totes les dones que pateixen violència masclista. Roman en la memòria de tots i totes na Warda i el seu fill menor assassinats a sa Pobla, o n’Elena, assassinada per la seva parella a Eivissa, així com de les 41 dones víctimes assassinades per violència masclista a Balears des que hi ha registres.
El masclisme continua colpejant amb força i sense descans. Ho hem vist durant els pitjors moments de la pandèmia, quan les víctimes s’han vist obligades a conviure les 24 hores del dia amb els seus agressors i ho veim ara, quan continuen augmentant les denúncies. Però no em vull resignar.
Ha arribat l’hora que acabem amb l’equidistància. Que totes i tots com a societat ens impliquem en la dura tasca de combatre el masclisme, des de tots els àmbits de la nostra vida. Que ens tornem a unir i plantem cara, de forma unida, sense mitges tintes, al masclisme. Tots i totes hem tengut en alguna ocasió coneixement com un home controla el telèfon mòbil de la seva parella, com una dona no pot anar vestida com vulgui per por a la reacció del seu home, com hem hagut de fingir que telefonàvem algun cop perquè algú ens feia por al carrer de nit, com un home agredia verbalment i psicològicament a la seva parella... tantes i tantes situacions davant les quals hi ha dues maneres d’actuar: ignorant-les perquè no elsdonam la suficient importància o plantant cara, denunciant, no normalitzant determinades situacions que poden suposar una alerta davant un cas de violència masclista.
La meva obsessió i la de tot el Govern que presideix Francina Armengol és la de donar eines i recursos a totes les dones de les Illes Balears perquè puguin desenvolupar o reconstruir el seu projecte de vida en igualtat i sense por. Des de la prevenció, formant en coeducació a les noves generacions perquè creixin amb valors d’igualtat, respecte, tolerància i diversitat; des de la detecció, per actuar a temps davant casos de violència masclista; des de l’acompanyament i l’atenció a les víctimes les 24 hores del dia i des de la reparació, oferint oportunitats perquè puguin tenir un nou futur.
Queda moltíssima feina per fer i només la podem fer de forma conjunta les administracions públiques, les entitats, les dones i també amb la implicació imprescindible dels homes. No partim de zero, però. Des de fa uns anys, les Illes Balears som pioneres i referents en matèria d’igualtat, per exemple, amb el programa SOIB Dona amb el qual garantim un any de feina a les dones víctimes des de l’administració pública, i el meu compromís és ferm en continuar avançant en aquest sentit.
Em preocupa que les dones continuem morint assassinades pel fet de ser dones. Em preocupa que hi hagi qui blanqueja el masclisme i qui es vol carregar organismes tan necessaris. Em preocupa que el 20% dels i les joves neguin l’existència de la violència masclista. I tot això només ho podem combatre unides, sense por i amb recursos: l’IBDona augmenta el seu pressupost un 14,9% pel 2022 i ja hem sol·licitat al Govern d’Espanya que mantengui el Pacte d’Estat contra les violències masclistes.
Les dones de les Illes Balears heu de saber que en la nostra comunitat autònoma no us faltarà suport a l’hora de denunciar, d’estar acompanyades o de tirar endavant. No estau soles.
