Encara que diversos estudis afirmin que una de cada quatre persones experimentarà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida, la salut mental continua sent un tabú i les mesures públiques per atendre-la són encara insuficients.
Durant aquests darrers mesos s’ha parlat molt de salut, però, per ara, poc de com la pandèmia ha impactat en la salut mental de la ciutadania i de manera molt crua en la dels infants, que sovint han estat subjectes passius enmig d’una crisi que els ha restringit els moviments, que ha tensat les relacions a casa i que en alguns casos ha suposat dificultats econòmiques a la família i greus problemes en relació a l’habitatge, la connectivitat o l’alimentació.
Segons un estudi del Grup de Recerca en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de la Universitat del País Basc, la meitat de la població infantil d’entre 3 i 12 anys ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament. Una dada per reflexionar avui, que es commemora el Dia Universal dels Drets dels Infants, data que recorda l’aprovació el 1989 de la Declaració Universal dels Drets dels Infants, que reafirma que els infants són ciutadans de ple dret i tenen prerrogatives que, com a societat, tenim la responsabilitat de fer complir.
Sobre el paper. Perquè 32 anys i una pandèmia mundial després d’aquesta declaració, drets bàsics de la infància com el dret a l’educació, a la igualtat d’oportunitats, a la lliure expressió o a viure en un habitatge digne encara són lluny de poder-se garantir arreu del món, però també a casa nostra, en ciutats i barris del nostre país. Un d’aquests drets bàsics és el dret a la salut, també, òbviament, la mental. La urgència d’aquesta qüestió augmenta pel fet que, segons l’estudi Infància i salut a Catalunya i Espanya de la Fundació Pere Tarrés, com més baixa és la classe social més empitjora la salut mental. És a dir, com en totes les crisis recents, plou sobre banyat i els infants de famílies que ja eren en situació de risc el març de 2020 són els que acabaran més perjudicats i els que tenen més possibilitats de quedar exclosos del sistema.
Aquests mesos de restriccions i incerteses, el lleure educatiu ha tingut un paper clau en la gestió emocional d’infants, adolescents i joves. L’informe El tiempo libre educativo en España: un impulso para la promoción de la infancia y la juventud, també de la Fundació Pere Tarrés, detalla com les entitats del sector han readaptat programes i activitats per atendre noves necessitats relacionades amb el treball de les emocions i s’han convertit, en moments difícils, en espais de confiança i de seguretat per a molts infants i les seves famílies.
Però encara no és suficient. Cal una mirada transversal com a societat, i abordar aquesta «pandèmia de salut mental a la infància» com una prioritat dels Governs. No podem hipotecar el creixement dels nostres infants. Són necessàries inversions de país: en beques i ajudes que evitin que una part dels nins i nines quedin fora de les activitats de lleure educatiu; en la millora de les infraestructures i eines pedagògiques dels centres socioeducatius que acompanyen als infants més vulnerables i les seves famílies; en privilegiar el rol dels educadors i educadores que són en primera línia de la crisi i millorar-ne les condicions laborals; en desenvolupar programes de prevenció dels trastorns de salut mental en la infància.
Els nins i nines juguen mentres els adults ens jugam el futur com a societat.
