La ciutat que volem

Primer recordem com defineix la figura d’un Pla General la Llei d’urbanisme de les Illes Balears (LUIB), que diu que és l’instrument d’ordenació integral i de caràcter estructural del territori, que ha de comprendre el municipi sencer, que haurà de classificar el seu sòl en urbà, rústic i, en el seu cas, urbanitzable, que haurà de definir els elements fonamentals de la estructura general i orgànica i de l’ordenació estructural així com establir previsions temporals o prioritats per al seu desenvolupament i execució, els terminis i condicions per a la seva revisió, així com estar ajustat a les determinacions i directrius que estableixin el instruments de ordenació territorial i la legislació sectorial.

Per tant és evident la seva transcendència en la definició del que serà la ciutat en un futur immediat, circumstància que explica, també, la dificultat de la seva redacció. Recordem que en el cas concret de Palma, han passat 23 anys des de l’aprovació definitiva del pla general anterior i que la redacció de l’actual es un anhel que va començar ja fa uns quants anys. Per tant hem de valorar positivament que, amb totes les dificultats inherents a l’hora d’aprovar un nou instrument de planejament (que no oblidem que s’ha d’adaptar-se a tots el instruments de rang superior que el poden modificar), s’hagi arribat a la fi en aquest punt de l’aprovació inicial.

Ara, però, com a ciutadans i abans de la seva aprovació definitiva, ens correspon jutjar el model de ciutat de proposa el nou Pla General, comparar la Palma que tenim amb el model que se’ns proposa, i pensar, en definitiva, quina ciutat volem i si aquest nou PGOU respon a les nostres prioritats.

Tot això, sempre tenint en compte que perquè la seva aplicació arribi a ser efectiva i comencin a notar-se els seus efectes, es necessita un període de temps llarg d’uns 20-30 anys. Per tant una de les claus per a la seva correcta implantació es l’estabilitat que dóna el consens, i que el Pla sorgeixi d’un acord, el més majoritari possible sobre la ciutat que es vol aconseguir. Sabem que això és difícil, però hauríem de poder exigir als nostres representants polítics que en la redacció del Pla no es deixin influir per altres qüestions que no siguin cercar solucions a les necessitats dels ciutadans i als reptes que ens planteja el futur.

L’urbanisme, per tenir èxit, ha de poder sobreviure als canvis polítics de les diferents legislatures i per això és tan important que estigui basat en criteris tècnics i objectius, tot reconeixent que un model de ciutat també té un component ideològic.

Però tornant al que dèiem, com hauria de ser la ciutat que volem?, què hauria d’incloure el nou pla per possibilitar aquest model que desitjam?

Si bé ja tenim algunes pinzellades del que proposa el nou PGOU i a falta de conèixer amb deteniment les propostes concretes i poder estudiar la documentació, entenem que hi ha alguns aspectes clau, als quals hauria de donar resposta, com per exemple i sense ser exhaustius:

- La urgència d’habitatges que pateix la ciutat. Els problemes d’accés a l’habitatge provocats per la manca d’habitatge públic i l’augment dels preus de l’habitatge lliure (privat), exigeixen una resposta determinada i la creació d’habitatge amb algun règim de protecció públic.

- Potenciar la rehabilitació del parc construït, assegurant la seva millora en eficiència energètica, així com gestionar de manera ordenada els nous creixements de la ciutat.

- Valorar la possibilitat d’augmentar la intensitat d’ús en algunes zones de la ciutat, incrementant en definitiva la densitat en favor de la reducció del consum del territori.

- Repensar alguns articles relacionats amb l’habitabilitat, per tal de permetre la construcció d’habitatges que responguin a les necessitats actuals (més flexibles) i donar resposta a les noves necessitats post-pandèmia, com per exemple habitatges amb espais exteriors obligatoris, tenint esment de les ventilacions, possibilitant zones de treball domèstiques (teletreball) i habilitar zones d’us comunitari que permetin dotar de més espai als habitatges i llevar dels mateixos estàncies que podrien ser compartides amb els veïns.

- Redefinir el model de mobilitat de la ciutat, adaptant-la a una altre més sostenible i pensant en les persones, fent una ciutat més propera i amable, potenciant el transport públic i el sistemes alternatius a l’ús del cotxe.

- Dotar a la ciutat d’una xarxa d’espais verds que enllacin tots els barris i àrees de la ciutat.

- Insistir en el concepte de sostenibilitat, dotant dels mecanisme e infraestructures necessàries per construir una ciutat que doni resposta als reptes vinculats amb l’eficiència energètica i al canvi climàtic.

- Revisar les classificacions urbanístiques i tipologies previstes a cada zona, per tal d’adaptar-les millor a la realitat construïda de cada barriada, sobretot si es vol mantenir el seu caràcter.

Pel que hem pogut interpretar de la documentació que s’ha anat publicant a la web de l’Ajuntament, pareix que aquestes inquietuds nostres han estat presents en la redacció del Pla, tal com es recull en els seus eixos i mesures amb què diuen que faran front durant el pròxims 20 anys a la triple crisi (econòmica, social i ambiental). Tot acompanyat, això sí d’una terminologia que abusa sovint de l’ús de paraules (inclusiva, sostenible, proximitat...) que a força d’utilitzar-se com eslògans deixen de tenir significat.

Però al marge d’aquestes anècdotes, el que ara, amb la seva pròxima exposició pública, ens tocarà a tots com a ciutadans és estudiar-lo a fons i mirar si coincideix amb aquella ciutat que voldríem. Tant de bo sigui així, però un Pla general té un abast tan gran que sempre es poden haver oblidat d’algun aspecte que considerem important. En qualsevol cas, si és així, encara hi som a temps de millorar-lo. Que sigui una bona eina per millorar el futur de la ciutat, també és responsabilitat de tots.