«El ferrocarril económico proyectado, enlaza el caserío del Coll d’en Rabassa con el del Arenal, atravesando grandes zonas, ricas de piedra caliza (marés), material muy apreciado para la construcción, bordeando además los ricos terrenos de regadío de San Jordi y Son Suñer, de lo que se desprende las grandes ventajas que proporcionará a toda esta zona, el fácil transporte de sus productos, así como la cómoda comunicación con la playa y el centro veraniego del Arenal». Amb aquestes paraules comença la memòria descriptiva que elabora un jove enginyer, Gabriel Roca Garcias, que als 25 anys, signa el 24 d’agost de 1921 el projecte descriptiu del ferrocarril econòmic que per sempre serà conegut com el «carrilet de s’Arenal», projecte que es troba perfectament conservat al Centre de Historia i Cultura Militar a l’antic Convent de Santa Margalida a Palma.

I tal dia com avui, 14 d’octubre de 2021, es compleixen els cent anys en que va realitzar el seu primer viatge.

Un grup de propietaris de finques i parcel·les de la platja de s’Arenal, descontents amb el traçat del tren de Santanyí, per la manca insuficient d’estacions i per la seva llunyania de la costa, van proposar a la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans (SCTEI) i a l’Ajuntament de Palma, que se’ls adjudiqués la concessió de la prolongació d’aquesta línia des del Coll d’en Rabassa fins a l’Arenal.

El projecte consistia en tendir raïls des del Coll d’en Rabassa fins a l’Arenal, on se construiria un gran edifici de cotxeres, i a utilitzar els cotxos sobrants de la societat de tramvies, abans tirats per mules, instal·lant en ells, motors d’explosió de gasolina per a convertir-los en cotxos tractors.

En 1920 es va inaugurar el tramvia Palma-Molinar. Era de tracció elèctrica i tenia una longitud de 1’5 quilòmetres. Un any després, en 1921, s’obre el tram Molinar-Coll d’en Rabassa, també elèctric i de 4’1 quilòmetres d’extensió. Independentment d’aquesta companyia, el 14 d’octubre de 1921, la Societat del Tramvia de s’Arenal inaugura el tram de Coll d’en Rabassa a s’Arenal, de 7’7 quilòmetres. Aquest era de tracció per motor de gasolina fins a 1926 en què la línia és adquirida per la Societat General de Tramvies que l’electrifica fins a Can Pastilla. Popularment, aquest petit tramvia rebia els nom de «Es carrilet de s’Arenal» o «Sa porcelleta».

Al Coll d’en Rabassa, partia del carrer Cardenal Rossell i seguia pràcticament l’actual traçat de la carretera que condueix a Can Pastilla. Des d’allà, anava vorejant la platja de s’Arenal fins a la cotxera que es trobava davant l’actual Club Nàutic, ja a s’Arenal de Llucmajor. Durant més de 20 anys, el tramvia va circular per la primera línia de la costa, una imatge quasi idíl·lica que no es tornarà a repetir. En 1941 es tanca el tram de Can Pastilla a s’Arenal, que no es va arribar a electrificar. I la resta, Palma-Molinar-Coll d’en Rabassa-Can Pastilla, roman en funcionament fins a 1948. Res queda d’aquell traçat. Passetjos, hotels i les més diverses edificacions van acabar per engolir el que quedava del tramvia.

Els horaris ja eren força competitius per l’època. Es sortia de S’Arenal pràcticament cada hora a partir de les sis del matí fins els 19.30 del vespre i del Coll d’En Rabassa es tornava mitja hora després. Al llarg de la línia, el traçat havia de salvar dos grans obstacles, el canal de l’abocament de Sant Jordi i el torrent d’es Jueus per a això van haver de construir-se dos ponts, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. El material mòbil que és va usar varen esser quatre cotxes tractors amb motor de combustió, dos de la casa francesa «Campagne» que disposaven d’un motor Ballot, iguals als que van circular alguns mesos més tard en el Ferrocarril d’Alaró, importats també a través de la casa mallorquina «Lacy & Ribas» i dos cotxos alemanys amb motor «Benz», tractors pensats en reforçar la flota de tracció en una pròxima ampliació de la línia cap a Palma que no es produiria mai.

Els primers cotxes remolc de què va disposar la companyia, van ser prestats per la S.G.T.E.I. (Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans) que tenia encara guardats els cotxes tancats provinents de la desapareguda Societat Mallorquina de Tramvies (S.M.T.) tirats anteriorment amb motor de sang (mules).

Durant l’hivern, és trenet o és carrilet, com l’anomenaven els usuaris de la platja, funcionava normalment amb el cotxe tractor. Només a l’estiu, quan era utilitzat per palmesans que anaven a gaudir dels banys a la platja, se li enganxaven fins a dos cotxos de viatgers. El carrilet que realitzava el servei de transport entre Can Pastilla i L’Arenal, segons es dedueix de les informacions de l’època, no li resultava molt rendible a la empresa.

Un problema que es va veure agreujat per la falta de benzina durant la Guerra Civil. Per a poder mantenir el servei, es van modificar els motors perquè funcionessin amb gas pobre, resultat de la combustió de closques d’ametlla. La seva falta de potència va acabar degradant el servei. La conclusió va ser la decisió de clausurar-ho al final de l’any 1940. Va esser un «trenet» domèstic, sense grans pretensions, que a penes aconseguia els quaranta quilòmetres per hora, una velocitat de vertigen per a les persones majors que temien que el tramvia no pogués frenar en arribar al final de la via o que pogués descarrilar per desenvolupar tan gran velocitat.

La Fundació per la preservació, estudi i recuperació del Patrimoni Ferroviari i Industrial dels Illes Balears, amb la seu a Son Carrió ha publicat aquest dies un llibre signat per Antonio Sanchis Florit on podreu trobar més informació sobre aquest interesant i oblidat tramvia i que ha servit de font de part de les dades que hem exposat.

La presidenta del Govern, Francina Armengol ha anunciat que l’any 2026 entrarà en funcionament el tramvia entre la Plaça d’Espanya i l’aeroport de Palma i que es començarà a construir en 2023 finançat amb 250 milions d’euros procedents de Fons Europeus.

Per això hem de manifestar, que és fonamental debatre les necessitats reals de mobilitat que ha de servir la xarxa ferroviària en un lloc com el de la Badia de Palma, on entenem més prioritari que l’arribada a l’aeroport, el donar servei a tot aquest territori. Per tant, no hem d’oblidar que només analitzant la globalitat de la mobilitat a l’àrea urbana que forma Palma i els municipis que l’envolten, especialment Calvià i Marratxí, poden donar una solució a mitjan termini al repte que la nostra illa te en el camp del desplaçament de les persones i les mercaderies.

La nostra entitat, Amics del Ferrocarril aportarà en els seves possibilitats, el màxim de seny, racionalització i eficiència que aquestes polítiques de mobilitat ens demanen i exigeixen.