Torna l’estiu. Deixem enrere la distància social i avancem cap a la socialització. Ens oblidem del confinament domiciliari i ens retrobem amb el medi natural i l’esbarjo a l’aire lliure. Tanquem la pantalla i ens situem altre cop al món real, en la convivència i el contacte estret amb els amics i amigues. Arrenquen de nou les activitats d’estiu, potser encara amb distàncies, mascaretes, gels, amb mesures de prevenció, però cada cop més com les d’abans.

Tornen aquells moments de diversió i aprenentatge únics, que marcaran els infants i joves que hi participin i que els faran créixer, que els aportaran vivències i nous coneixements, que els permetran fer noves coneixences i troballes, descobrir o (re)descobrir la natura, jugar, explorar, ser més autònoms i responsables, aprendre, compartir, conviure amb la diversitat.

Tornen, en resum, les escoles d’estiu i les colònies, uns espais educatius que cada any mobilitzen a milers d’infants i joves de l’Illa i que, enguany, seran més importants que mai per als infants i joves després de 15 mesos difícils, que han posat a prova la nostra necessitat de contacte i proximitat i que han generat pors, angoixes i pèrdues. Les escoles d’estiu i les colònies, com ja ho van ser l’estiu passat, han de servir com a punt de partida de la recuperació emocional, com a bàlsam que guareixi les ferides invisibles d’aquests mesos, com a retrobament amb l’entorn natural i amb l’aire lliure. Les primeres activitats de lleure post-pandèmia o les darreres en pandèmia, segons es vulgui. O així ho esperem.

I amb cada estiu tornen també, malauradament, les desigualtats. Perquè un any més, molts nens i nenes, joves i adolescents no tindran accés a aquestes activitats que necessitarien com l’aire que respiren i perdran oportunitats educatives que difícilment recuperaran.

Després de la crisi econòmica anterior, els infants de famílies en situació de vulnerabilitat destinaven al lleure un 50% menys d’hores a la setmana que els més afavorits, ocupant el temps amb recursos educativament menys estimulants com veure la televisió o jugar a videojocs o, simplement, estant al carrer. Aquest estiu, la desigualtat serà encara més profunda: l’emergència sanitària desfermada per la pandèmia ha desencadenat una crisi social i econòmica sense precedents que ha comportat l’increment de famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.

Com a societat que hauria de posar els seus esforços en tenir cura de la baula més feble (i més important) del sistema, tenim la responsabilitat d’evitar la creació de dos estius en funció del nivell socioeconòmic: l’estiu dels que podran gaudir del lleure, creixeran en valors i adquiriran noves habilitats educatives i professionals. I l’estiu dels que, si no hi posem remei, perdran l’oportunitat d’adquirir noves competències acadèmiques i emocionals. Cal que no excloguem ningú.

Treballem per fer un sol estiu. Contribuïm a trencar el cercle viciós de la pobresa i les desigualtats.