Els olivars mallorquins i el medi ambient

El principal valor dels olivars és el seu gran pes en els agrosistemes insulars, des de fa segles. Tots els escriptors que han descrit Mallorca, bona part dels pintors que l’han retratada, fotògrafs i cineastes n’han estat conscients, i han inclòs les oliveres entre les imatges més representatives de l’illa. Els artistes, amb la seva sensibilitat, han sabut copsar que el món rural mallorquí no seria el mateix sense els olivars, que són avui dia consubstancials amb el nostre paisatge, el nostre entorn, és a dir, el nostre medi ambient. Sens dubte, són dels elements que li aporten una qualitat més elevada.

L’olivera, un arbre cultivat, té característiques especials que li donen un interès natural cert. És, en primer lloc, un arbre plenament mediterrani, amb un portant salvatge ben autòcton (l’ullastre), sobre el qual sovint està empeltada. No té, doncs, res d’exòtica. La flora i la fauna silvestres que poden viure als olivars són molt riques: tords, rupits, estornells, menjamosques, caderneres, verderols, mussols, puputs, sebel·lins i tants d’altres en són exemples, el mateix que moltes plantes, diverses segons si els olivars són de pla o de muntanya. Sense olivars, la natura mallorquina seria més pobra i no tan bella com és. Els olivars tradicionals i els ecològics, aquests amb expansió ben marcada a les Balears, són especialment valuosos en aquest sentit.

Voldria destacar dos aspectes que passen un poc més desapercebuts: la relació dels olivars amb la conservació dels sòls fèrtils, i el seu gran paper en la lluita contra els incendis.

Els olivars mallorquins, gràcies a la tasca titànica dels pagesos de muntanya, han estat i són cabdals per conservar els sòls de les serres mallorquines, tant a Tramuntana com a Llevant. Els enormes sistemes de marjades, un monument perenne a la feina de tantes generacions de pagesos, impedeixen que les pluges arrosseguin la terra cap als torrents i el mar, i en conseqüència, eviten l’erosió. Desgraciadament, en el continent, no sempre hi ha hagut la mateixa prudència, i es conren olivars en pendents de manera que s’afavoreix aquesta irreversible pèrduta de sòls.

Quant al foc, és evident que un olivar cuidat serà molt difícilment afectat per un incendi, ja que el pagès aviat que les copes es toquin i que el sotabosc pugui convertir-se en un factor de risc. Els olivars cuidats i recuperats es converteixen en els tallafocs més eficaços, més integrats en el paisatge i més barats per al contribuent.

Esmentem, per acabar, la importància dels olivars per a la captació de CO2 : per cada litre d’oli produït, diuen els estudiosos d’aquesta matèria, es fixen més de 10,5 kg de CO2, de manera que els aproximadament 650.000 l d’oli que produïm els olivicultors inscrits a la Denominació d’Origen Oli de Mallorca impliquen la captació de quasi set mil tones d’anhídrid carbònic per any, una contribució gens menyspreable per al bon estat de l’atmosfera i per retardar el canvi climàtic. Aquest fenomen és tan important, especialment en el cas dels olivars tradicionals en els quals el consum de gasoil per maquinària és més reduït i s’incrementa el balanç net de l’explotació, que es comença a parlar que els olivicultors extensius percebin una compensació econòmica per aquest factor, a fi de fer viable econòmicament la seva producció.

Aquests són els aspectes més destacables dels valors ambientals dels olivars, inseparables del seu interès històric, cultural i econòmic. Vull acabar, simplement, agraint a totes les persones que intervenen en el seu cicle, des del pagès que els conra al consumidor de l’oli, la seva contribució positiva al bon estat del medi ambient de les nostres illes, a través d’un dels aliments més saludables que tenim al nostre abast: l’oli d’oliva verge extra, amb denominació d’origen de Mallorca, indicació geogràfica d’Eivissa o produït a Menorca o Formentera, respectivament. Que sigui per molts d’anys!