Els darrers mesos hi ha hagut molt moviment al voltant de la bonança o no de les peatonalitzacions a ciutat. Després de l’experiència d’alguns carrers del centre històric i dels carrers Fàbrica i Blanquerna, molts veïnats i veïnades senten perillar l’habitabilitat del seu carrer quan senten parlar de peatonalitzacions, fins al punt de preferir la incomoditat coneguda dels cotxes a la promesa d’un carrer verd i pacificat.

Aquest fet s’explica no per l’absència d’instruments urbanístics que ho regulin, sinó per la ineficàcia d’aquests i per la dificultat en la seva aplicació, que no acaben de resoldre les problemàtiques veïnals provocades principalment per la proliferació d’establiments de restauració amb grans terrasses que distorsionen la son i la qualitat de vida dels residents. És així que l’Ajuntament de Palma hauria de prioritzar la revisió de les regulacions per tal d’assegurar que les peatonalitzacions tenguin un benefici real per a tota la ciutadania allà on s’implantin.

En primer lloc, l’Ordenança municipal d’ocupació de la via pública és l’instrument que regula com ha de ser l’ocupació de l’espai públic pels agents privats. La ciutat avui és ocupada en la seva majoria pel vehicle privat, però a poc a poc aquest privilegi va desapareixent i les polítiques giren al voltant de retornar l’espai públic als vianants. El que està passant amb les peatonalitzacions és que estem substituint l’espai que ocupaven els cotxes amb negocis privats de restauració i, aquest no era el tracte.

Les nostres places, els nostres carrers i les nostres voreres s’han convertit en terrasses per a establiments de restauració en detriment de la qualitat de l’espai per al vianant i en detriment també de l’accessibilitat universal. Per tant, l’Ordenança municipal d’ocupació de la via pública ha de vetllar perquè l’ocupació de la via pública no limiti l’ús de l’espai públic que s’ha guanyat per a la ciutadania. Primer s’ha de prioritzar l’ús de la ciutadania i després, si hi cap, l’ús privatiu per a establiments de restauració. Totes coneixereu el cas de la plaça de la Quartera, que des que es van treure els cotxes s’ha convertit el 100% de la seva superfície en terrasses.

Per resoldre aquest desequilibri caldria establir un percentatge màxim que un espai públic, sigui plaça o sigui carrer, pugui estar ocupat per terrasses, i l’ocupació ha de ser proporcional al volum de negoci de l’establiment en si, no té sentit que l’ocupació en via pública depengui només de com és de gran el carrer, la vorera o la plaça que tengui al davant. És a dir, l’aforament de la terrassa ha de ser proporcional a l’aforament interior de l’establiment. Tant per assegurar que el negoci no depèn únicament de l’espai públic que ocupi la terrassa com per assegurar que les condicions de servei de l’establiment siguin les adequades a l’aforament pel qual ha obtingut la llicència (com per exemple els lavabos).

En segon lloc, l’any 2018 l’Ajuntament de Palma aprovà finalment la Modificació del Pla General de Palma referida a la regulació dels usos en els eixos cívics i trams de vial d’ús preferentment de vianants. Aquest instrument, tan esperat pels veïnats i veïnades que van haver de patir la peatonalització dels carrers sense regulació, no ha acabat de ser tant efectiva com ens pensàvem. L’aprovació inicial d’aquesta modificació puntual va quedar subjecte a l’elaboració d’un plànol detallat on hi sortissin tots els carrers de vianants de la ciutat, fet al qual no es va donar compliment en l’aprovació definitiva de l’instrument urbanístic. Aquest descuit ha provocat que a l’hora d’atorgar llicències d’activitats no es sàpiga en quins carrers de la ciutat s’ha d’aplicar aquesta regulació, fet que ha provocat la inexplicable proliferació d’establiments de restauració per exemple a la plaça Raimundo Clar. Així, resoldre aquest error ha de ser molt fàcil, només cal que s’aprovi el plànol de carrers i places per a vianants i assegurar que aquest es vagi actualitzant amb les noves incorporacions de carrers per a vianants que cada any l’ajuntament impulsa.

Finalment, el tercer instrument urbanístic que ha de ser sotmès a revisió és el Reglament orgànic de participació ciutadana de Palma. Moltes vegades es dóna a entendre erròniament que el període d’informació pública és l’equivalent al procés de participació ciutadana i no és així. El primer és un procediment administratiu per tal de poder resoldre errades que pugui tenir el document urbanístic tècnic, però no és per res cap procés de participació ciutadana. La participació ciutadana s’ha de fer molt abans. De fet, un procés de participació ciutadana no pot fer-se un cop el projecte ja estigui aprovat sinó abans, a l’hora de desenvolupar el projecte o fins i tot a l’hora de pensar el futur del barri o de prioritzar actuacions en un barri. A més, els processos de participació ciutadana són un apropament de l’administració pública cap a la ciutadania, i no al revés. És la institució pública la que hauria de comptar contínuament amb la ciutadania perquè l’acompanyi en les decisions de ciutat i no al revés. Sembla que la ciutadania haguem de demanar favors per saber quins projectes es couen entre els murs de les nostres institucions opaques. I, per descomptat, hem d’assegurar que la informació inclosa en el procés de participació ciutadana sigui entenedora pel públic general i no ens posin damunt la taula documents urbanístics amb un llenguatge tècnic que poc té d’entenedor, aconseguint una desmotivació en la suposada «participació».

És així, que el Reglament de participació ciutadana de Palma aprovat l’any 2004 requereix d’una actualització per tal d’incloure l’obligació a tot projecte d’intervenció a la ciutat d’un procés de participació ciutadana amb tots els agents implicats en la intervenció.