Bryan C. Warnock era, probablement, l’autor del darrer dilema -dilemma, en llatí- que sacsejava l’Humanitat: «Has escrit una anotació en un grup de notícies, llista de distribució, fòrum i no et preguntes el motiu pel qual ningú et respon?» L’autor arriba comença a aventurar teories -totes poden certes- fins arribar a la darrera: que la comunitat cibernètica estigui demostrant la seva indiferència per l’autor de l’escrit. Que ja no se li doni cap valor. I això, esdevé un gran dilema: què fer quan no vals res pels altres? Des de petits, ens han ensenyat a viure en continu moviment. A escollir. Del Barça o del Madrid, Zubizarreta o Butragueño, Barbie o Nancy, Cola-Cao o Nesquik, Adidas o Puma ( després Nike ), Beatles o Rolling Stones, Raimon o Lluís Llach, Maria del Mar o Marina, Julio Iglesias o Camilo Sesto, ciències o lletres, «pijos» o «progres», «mods» o «punkies», Fraga o Suárez, Felipe o Guerra, Pujol o Roca... O una cosa, o l’altra. Però ningú ens va dir que el color gris tambè existeix. Que la moderació és un bé preuat. Però ara, Warnock s’ha quedat curt. En aquests moments, la pregunta que ens fem als grups de comunicació digital - no ens veiem - és la següent: «I tú, de qui ets: de Pfizer, de Moderna, o d’ Astrazeneca?» Dilemma... enorme dilemma. Mentres algú el contesta per nosaltres, anam caient com a mosques.
