Poc abans de Nadal va quedar aprovada per les Corts Generals la LOMLOE. Una llei d’Educació molt necessària per avançar en drets socials, equitat, modernitat i participació que, a més, neix d’un gran consens i després de molts de mesos de diàleg amb amplis sectors i sensibilitats i que compta amb el suport de set forces polítiques.
La dreta i la caverna mediàtica han tret tota la seva artilleria per atacar aquesta llei.
Fa unes setmanes vàrem assistir a l’esperpent de veure els diputats de la dreta i l’extrema dreta dempeus al Congrés de Diputats omplint-se la boca de la paraula «llibertat» entre crits indignats. I ens hem de demanar: llibertat per a què?
La primera llibertat que reclamen és la –segons ells– llibertat dels pares a triar el col·legi dels seus fills. D’acord, però què vol dir això a la pràctica? En Jordi i na Maria prefereixen una determinada escola concertada. Deu tenir un projecte pedagògic fantàstic? No ho saben, però sí que tenen clar que aquesta escola té fama entre els que, com ells, es poden permetre pagar una quota d’aquestes que ens demanen per a una activitat extraescolar en horari lectiu, i així segur que no hi haurà gaires alumnes d’origen socioeconòmic molt baix, ni gaires infants immigrants. El «model educatiu» que prefereixen és un model segregador i elitista que els permet triar els companys de classe dels seus fills. Això sí, volen que aquesta llibertat sigui finançada amb diners públics.
En Fernando troba que ha de tenir la llibertat de fer educar la seva filla a un centre que segrega els nins de les nines. Creu que té dret a privar-la d’una coeducació en igualtat que des de petits els ensenya a viure junts, a conviure, que totes i tots tenen les mateixes oportunitats i els mateixos drets. Ell vol que des de petita la seva filla entengui que homes i dones són tan diferents que fins i tot els separam a l’escola per ensenyar-los bé el rol que a cadascú li pertoca en societat. I, és clar, també ell pensa que aquesta llibertat segregadora l’hem de pagar entre tots.
Na Patricia està indignada perquè la volem privar de la seva llibertat de convertir el seu fill en monolingüe. Creu que, malgrat parlar castellà a casa, tenir la televisió, la ràdio, el cinema, etc. en castellà, aquesta llengua –parlada per més de 570 milions de persones– es veu amenaçada si les classes es fan en la llengua històrica de la terra on viu. Ella reclama el dret a la ignorància lingüística.
Un altre tema que preocupa molt la dreta és el de la religió. No els sembla suficient que la religió (catòlica, per descomptat) sigui d’oferta obligada a tots els centres i que, per tant, els seus fills poden cursar-la sense problema, sinó que volen que sigui obligatòria per a tots.
La dreta, des de sempre ha confós les llibertats amb els privilegis i com que ells tenen privilegis, no necessiten drets socials. Quan els governs progressistes avancen en aquests drets, que permeten accedir a tothom al que fins aquell moment era monopoli dels privilegiats (divorci, interrupció de l’embaràs, matrimoni igualitari, eutanàsia), se senten amenaçats en la seva «llibertat». I comencen a treure una arma d’eficàcia ben provada: la mentida. La mentida com a estratègia al pur estil göbbelià: la repeteixen una i altra vegada per fer calar el seu missatge. En el cas que ens ocupa, la mentida més flagrant és la del tancament dels col·legis d’Educació Especial. Saben perfectament que ningú no ha parlat de tancar els CEE, que la nova llei no ho contempla, i que, a més, un mandat de l’ONU ens obliga a no segregar els alumnes amb necessitats especials, sinó afavorir la seva inclusió en centres ordinaris. Saben que la LOMLOE el que fa és preveure una gran inversió en els centres els propers deu anys per permetre l’educació inclusiva d’aquests alumnes. Saben també que els CEE continuaran oberts tant per als alumnes que necessitin una atenció molt específica com també com a referents i suport dels centres ordinaris. Malgrat saber tot això, la dreta reaccionària juga amb els sentiments i la por de les famílies per difondre el seu missatge fal·laç.
Les mentides serveixen per distreure l’atenció del fet que la LOMLOE suposa una passa enorme cap a un model educatiu més modern, equitatiu i inclusiu, fent efectiu el dret a una educació de qualitat per a tothom. Una gran passa cap a un futur més just i –ara sí– més lliure del nostre país.
