Després de tantes setmanes de campanya i dies de recompte de vots ja no se sap si ha guanyat les eleccions Joe Trump o Donald Biden. És lògic que el món miri cap als Estats Units. Són una potència mundial per a bé i per a mal. Poden impulsar els majors avenços científics o imposar canvis de govern a milers de kilòmetres de Washington. Poden aixecar la bandera de la llibertat o esclafar una democràcia amb les botes militars. Poden ser els més solidaris amb els pobres o exhaurir les escasses riqueses dels més miserables de la terra. Els imperis sempre han actuat així.
Que guanyi Biden o Trump té una influència global. El seguiment dels mitjans de comunicació està més que justificat. Hores i hores de televisió i ràdio. Pàgines i més pàgines a la premsa de paper i digital per analitzar si Europa tornarà a ser un soci preferent, si Boris Johnson haurà de replantejar la seva posició negociadora pel que fa al Brexit o per profetitzar com serà de càlida la salutació a Pedro Sánchez durant la propera cimera de l’OTAN.
El que sorprèn és que mai es dediqui la mateixa atenció a les reunions del Comitè Central de Partit Comunista Xinès. O als moviments dels alts càrrecs de l’organització que governa amb puny de ferro dins guant de seda als 1.400 milions de xinesos i manté una influència en ascens arreu del món.
Basta una ullada a Balears per veure que la influència política internacional passà d’Europa als Estats Units arreu de les guerres mundials i ara gira cap a l’Orient llunyà. Els primers restaurants xinesos eren un exotisme a les Illes. Dècades després començaren a obrir botigues de preu barat. Fa uns anys compraren cafès de tota la vida oferint els malteixos variats i entrepans de sobrassada de tota la vida. Ara ja tenim immobiliàries o advocats xinesos.
De les inversions anecdòtiques es passà a les estratègiques. Fa deu anys visità Mallorca Xi Jinping, l’actual secretari general del Partit Comunista xinès. Jiang Zemin, un dels seus antecessors en el càrrec, ja havia aterrat a Palma el 1996. El maig de 2015 va ser Li Keqiang, el primer ministre, qui volgué conèixer Mallorca. Dit amb altres paraules: els homes més poderosos del món sense els contrapoders d’un president dels Estats Units o de les democràcies ens visiten.
Mentrestant les inversions de les empreses xineses a Mallorca han assolit objectius més elevats. La compra més emblemàtica fou la de l’hotel Valparaíso. Jiangsu GPRO pagà 48 milions d’euros a Grupotel. Ara, en els banys de l’establiment el paper de les parets està pintat amb escenes xineses. El Maricel i la meitat del Villamil, per posar dos exemples, també tenen la propietat a més de vuit mil kilòmetres.
Hi ha més claus. Els inversors orientals s’han informat sobre hotels de platja. Homes de negocis amb interessos a Europa cerquen residències a l’illa, segons algunes immobiliàries especialitzades en aquest mercat. La premsa econòmica informà fa un any que Jack Ma, antic president d’Alibaba, havia visitat Palma acompanyat d’Alberto Cortina i Alberto Alcocer a la recerca d’oportunitats.
Durant anys hem après les complexitats del sistema electoral americà. Distingim els caucus de les primàries. Sabem que la data electoral és la del primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre. Que no són el mateix els vots populars que els electorals. Tot això està molt bé. Però hauríem d’aprendre alguns misteris del sistema xinès. Del seu Comitè Central, del Buró Polític i del seu Comitè Permanent. Al cap i a la fi, l’home més poderós del món resideix avui en el complexe d’edificis conegut com Zhongnanhai a Pequín, no a la Casa Blanca de Washington.
