Si esbucassin l’Hotel Formentor no es perdria gran cosa. En canvi, es podria curar una vella ferida infligida a un paisatge especialment bell i salvatge de Mallorca. Si algú em demanàs perquè fitxar-se justament en aquest cas quan n’hi ha milers d’iguals o pitjors, la resposta seria ben senzilla: perquè no? És una llàstima que un escriptor en la llengua de Johnson, ja major, distingit, dotat d’una prosa precisa, elegant i continguda (sparse), hagi declinat la invitació a un congrés de literatura celebrat fa uns dies a l’hotel en qüestió. No es pogué comptar amb un nom que hagués donat brillantor a la celebració, a més d’haver-se perdut l’ocasió de preguntar-li si és veritat que la seva trilogia sobre la vida de Jesús la plantejà com una broma pesada als seus lectors més fidels. No hi ha qui li trobi el fil; no obstant, l’embolica en unes trames i uns personatges tan impossibles, tan reals, que un acaba rendint-se, còmplice, a la història conferint-li tot el sentit i tota la credibilitat.
Canviant de terç, en un assaig, l’escriptor elegant va fer l’anàlisi de l’obra d’uns autors que tractaren plagues com la pesta bubònica de Londres, la de l’Alger o la polio de Newark. La més antiga presenta conseqüències socials de l’epidèmia semblants a les que patim ara mateix, amb fake news, estigmatitzacions, aïllaments, policia de límits, divisió de la ciutat en barris rics i pobres, desconfiança general. Però la idea que més crida l’atenció sorgeix quan comenta la novel·la sobre la polio d’un escriptor nord-americà i s’endinsa en la qüestió moral dels contagis causats per un d’aquells que avui qualificam com asimptomàtics. Els carrega de responsabilitat si el contagi s’ha produït per dolo o negligència, els absol en cas contrari. I posa com antic referent el rei Edip, qui matà el seu pare i es casà amb la seva mare, fets odiosos però impunes perquè ho va fer sense saber que eren els seus progenitors. Bé, va morir cec i el cas de la mort del pare encara s’està investigant.
Rafel Miquel. PALMA.
