Qui s’excusa abans que l’acusin, culpabilitat segura

Avui està damunt fulla si el rei emèrit Joan Carles I s’ha enriquit de mala manera i no si tengué un regnat bo, dolent o mig figa mig raïm. Els seus discutibles encerts en la gestió política, avui estan tacats per indicis prou probables d’haver-se aprofitat del càrrec per embutxacar-se una bona fortuna, males llengües diuen que podria estar prop dels 1.500 milions (E. Inda). Sigui com sigui, el que és ben segur és que no va curt de clopinsos qui pot fer regalets de 65 milions a l’amant (que ell mateix reconeix haver-li fet). No se sap d’on han sortit aquestes misses, ni on guardava aquesta milionada i ben segur que no davall el matalàs, perquè tendria molt mal jeure. Per si qualcú tengués dubtes que la cosa anava bruta el seu fill Felip VI es volgué curar amb salut i quan encara no li tocava, va renunciar a l’herència de son pare i per afegitó, li retirà l’assignació de 200.000 euros anuals. Davall aquestes fites, s’ajaça una acusació. I creieu que deixà a son pare a l’estora i badant la boca al vent? Per acabar-ho de confitar Joan Carles I, d’acord amb el seu fill i el President Pedro Sánchez, va fugir de quatres i d’amagat, en vol privat i amb forces de seguretat prengué el bobiot cap a Abu Dabi, país on els drets humans no compten res i amb el que no existeixen convenis d’extradició. (Per cert Princep d’Abu Dabi el 2011 regalà a Joan Carles I dos Ferraris valorats en 700.00 Euros). Ja me direu si tot aquest endiumenjat deixa molts dubtes de per on van els tirs: Que un cap d’estat rebi comissions, tengui els duros a paradisos fiscals i no tributi com toca, vol dir a les clares que està fora de la legalitat. Au, venga, “aquest blat ja és ben segador”!