La covid-19 mai se n'ha anat de les residències de la gent gran

Varen esser tres mesos de confinament estricte, pràcticament sense sortir de la seva habitació, una comunicació amb l'exterior limitada al màxim i sense cap mena de teràpia o activitat física o cognitiva. Varen desaparèixer els rostres i només veren ulls, ulleres i tapaboques.

Per tranquil·litat de l'administració i dels propietaris de les residències, els residents ja no es moririen de la Covid però sí de la tristor. El deteriorament cognitiu i físic havia passat factura. Els resultats foren ben evidents. A tots els familiars se'n va encongir el cor el primer dia que varen poder sortir i vérem el que s'havia perdut pel camí.

Hem passat només un mes i mig de semillibertat, amb l'ombra de què arribaria una nova infecció o un brot i tornarien a baixar la barrera. El 4 d'agost tancaren de nou la residència. El 14 d'agost ens informaren que el dilluns vinent es recuperarien les sortides i visites. Açò ha representat dues setmanes més de confinament i aïllament dins de les habitacions.

Em sembla que el tancament indiscriminat de les visites i sortides dels residents només afavoreix a la residència i al seu funcionament, però no als residents. Són les visites o les sortides les causes de les infeccions dins de la residència?

La inquietud és màxima, sobretot si recordem els articles de Diario de Mallorca del 10 i 11 de juny on s'exposava com en el mes de març la conselleria de Salut havia classificat a tots els residents en funció del deteriorament cognitiu i funcional. Es va fer per colors: vermell, grog i verd. Eren persones «sanes» que per algun motiu estaven en el lloc equivocat.

Pot esser, és una mesura de contingència adient però els familiars no en varen saber mai res. Ni de la realització de l'avaluació ni dels resultats. Mumare, pot esser era vermella, groga, o verda, però nosaltres els seus fills no en sabérem res i per tant no podíem decidir que fer.

Estaria bé repetir aquesta valoració als residents que han seguit interns a les residències durant aquests sis mesos i valorar el seu estat després de mesos de «confinament». Avaluar l'efecte del confinament sobre la salut de les persones, perquè precisament aquest confinament ha agreujat els problemes d'autonomia, deteriorament cognitiu, i també els físics i de mobilitat.

El 17 d'agost vaig poder fer una sortida de la residència amb ella. Tanmateix, sabia que tornaria a esser la darrera, era qüestió de BOIB i d'hores. El dia 14, el ministre de Sanidad, Salvador Illa, comunicava una sèrie d'onze mesures coordinades per a respondre a la situació de risc.

Els mitjans de comunicació recollien espantats els titulars, que més o manco deien així: "No es podrà fumar pel carrer" ,"S'ha acabat l'oci nocturn". Eren dues de les mesures, però no eren les úniques. També n'incloïa d'altres que mai varen esser titular, les que feien referència a les residències de gent gran.

Al BOIB del 18 d'agost es publicà la resolució que recollia el que havia anunciat el ministre Illa: "Es limiten les visites a una persona per resident, tot extremant les mesures de precaució i amb una durada màxima d'una hora al dia, excepte en el cas de persones que es trobin en el procés del final de la vida... No es permeten les sortides als residents dels centres de serveis socials de tipus residencial, tant si són públics com privats, excepte en els casos de residents menors de 60 anys, i/o sense alguna malaltia: cardiovascular, hipertensió arterial, diabetis, malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncer, immunosupressió o altres malalties cròniques en les quals hi hagi un deteriorament de l'estat general" i/o sense un diagnòstic de salut mental, i per tant autoritzables a fer les sortides."

Sabeu quantes persones d'una residència tenen autonomia per entendre i complir les mesures d'higiene i seguretat? Ben poques. Quantes persones poden sortir amb autonomia? ben poques, però sí amb els seus familiars que els poden acompanyar i vetlar pel seu compliment. Ara no es tracta de valorar quin ha d'esser el futur model de les residències, sinó de resoldre l'actual situació de confinament. Les mesures segueixen essent les mateixes que fa sis mesos, convertir les residències en búnquers.

Són persones amb un grau de dependència considerable, que requereixen teràpies i per a qui les condicions de confinament tenen un greu efecte sobre el deteriorament del seu estat de salut. Són persones "sanes", no infectades, que veuen restringits els seus drets a sortir de la residència o mantenir un contacte amb la família.

Les residències no poden esser un rebost de vells. Persones amb el coll tombat, aparcades i amarrades a les butaques vermelles.

*Biòleg